El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 24 de novembre de 2013

ART Rere el rastre de les joies pintades del rei Martí l'Humà

Un estudi relaciona el monarca amb tres obres conservades a Saragossa i Filadèlfia


El rei Martí l'Humà (Girona, 1356 - Barcelona, 1410) era conegut també com l' Eclesiàstic per la seva obsessió per atresorar relíquies de sants. A l'Edat Mitjana es creia que les relíquies atorgaven a qui les custodiava poder simbòlic i la protecció de Déu. El 1383, encara en vida del seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, l'infant Martí va tenir un somni del Judici Final i va iniciar els tràmits per a la fundació d'un monestir, la cartoixa de Valldecrist, a Altura (Castelló). Quan va arribar al tron va donar embranzida a les obres i va invertir-hi bona part del seu patrimoni. 

L'església de Sant Martí de la cartoixa es va consagrar el 1401 i els béns es van dispersar durant les desamortitzacions. " Valldecrist és un dels millors centres que va construir el rei. Es podria comparar amb el monestir de Poblet, que també estava lligat als reis", explica l'historiador de l'art Francesc Ruiz Quesada, que ha reconstruït una de les joies artístiques que Martí l'Humà va encarregar per guarnir la cartoixa, un petit políptic [retaule format per més de tres plafons articulats] que conté set peces que representen els Set Goigs de la Mare de Déu

De les set taules que formaven el conjunt, només se'n coneixen tres, que Ruiz Quesada ha posat en relació per primera vegada: una Anunciació , que es conserva al Museu de Saragossa, i la Nativitat i la Dormició de la Verge , que són propietat del Museu d'Art de Filadèlfia. Les taules que s'han perdut corresponien a les escenes de l'Adoració dels Reis Mags, la Resurrecció de Jesús , l' Ascensió de Jesús i la Pentecosta .Les dimensions totals de les set pintures, que encaixaven les unes amb les altres, són de 85 centímetres d'altura i de 2,5 metres de llargària, segons publica Ruiz Quesada en l'últim número de la revista d'art digital Retrotabulum .Aquestes taules no formen un retaule sinó "un políptic a peces que s'utilitzava en ocasions importants", explica Ruiz Quesada. "Conjunts com aquest no són gens comuns en l'art de la Corona d'Aragó -afegeix l'historiador-. Només es conserva una altra obra d'aquest tipus, el Políptic Morgan , de Ferrer Bassa, un retaule devocional que és a The Morgan Library & Museum de Nova York. 

El políptic és una obra d'una qualitat excepcional, "una de les poques obres conegudes que estan lligades al rei i està feta per dos dels millors artistes de l'època", subratlla l'historiador. Els quatre reliquiaris que té la taula de Saragossa, l'única que es conserva íntegrament, han sigut una de les claus per reconstruir el conjunt.En total, el conjunt tenia 32 petites cel·les. Pel que fa a l'autor de les pintures, Ruiz Quesada les atribueix per primera vegada al pintor valencià Pere Nicolau i el pintor original d'origen alemany establert a València Marçal de Sax. Tot i que Nicolau està considerat un dels grans pintors gòtics valencians, no hi ha consens entre els experts sobre quines obres se li poden atribuir. Marçal de Sax es coneix únicament per un Dubte de sant Tomàs , conservat al Museu de Belles Arts de València, i pel retaule del Centenar de la Ploma, conservat al Victoria & Albert de Londres.
 
"Per mi és una obra mixta: la va dibuixar De Sax i la va pintar Nicolau", diu l'expert, que eren "els grans artistes de la València d'aquell temps" i comparables al barceloní Lluís Borrassà. "Pels volts del 1400, València va experimentar una gran eclosió i es va assolir un nivell artístic importantíssim amb l'arribada a la ciutat de nombrosos pintors", raona Ruiz Quesada