El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 3 de novembre de 2013

HISTÒRIA Els papers robats dels saltataulells

Una exposició recupera la història del CADCI, un sindicat catalanista que Franco va voler esborrar 

Els papers robats dels saltataulells  La memòria retinguda a Salamanca  
Els papers robats dels saltataulells La memòria retinguda a Salamanca 

El 1997 Pere Aznar, que aleshores tenia 90 anys i havia sigut, fins al 1977, president a l'exili del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), escrivia una carta a Jordi Pujol: "El CADCI té segrestada la seva seu social, que pertany al ministeri de Treball, el nostre arxiu i el fons bibliogràfic són encara dipositats a l'Arxiu Històric de Salamanca, els nostres diners que eren dipositats a la Caixa de Pensions van ser comissats, juntament amb 48 habitatges, un terreny a Pedralbes i un camp esportiu a la Bordeta". L'històric president del CADCI demanava poder recuperar el patrimoni dels dependents assalariats. El sindicat es va crear el 1903, amb el lema "Per Catalunya, llibertat; pel dependent, millora". No se'n va sortir. Del botí de guerra que es va emportar l'exèrcit franquista, 37 anys després del final de la dictadura, n'ha tornat menys d'un 10%.

El 90% dels papers s'han volatilitzat

Amb el CADCI els serveis de requisa i escorcoll de Franco, que buscava sobretot informació, van ser extraordinàriament efectius. Tenien un bon assessor: el coronel alemany de les SS Heinz Jost. Van necessitar una setmana per omplir 169 saques. Després del de la Generalitat, va ser l'escorcoll més gran dels 1.690 que es van fer a Barcelona. La major part dels documents requisats es va destruir i convertir en pasta de paper, una altra part es van disgregar per diferents institucions i la resta van passar a formar part de l'actual fons del Centro Documental de la Memoria Històrica. "S'estima que només s'hauria conservat el 10% del total espoliat", explica Neus Moran, que investiga el passat del sindicat i és la comissària d' Els papers del CADCI. Memòria recuperada.

L'exposició, que es pot veure fins al 6 de gener del 2014 al castell de Montjuïc, reconstrueix 110 anys d'història del sindicat i tot el procés repressiu, amb detallats esquemes i noms i cognoms. Mostra part de la documentació robada: l'Estat ha tornat 68.527 documents de l'espoli del 1939. Encara en queden pendents de retorn 35.670. No hi ha cap rastre dels 8.000 volums de la biblioteca, ni dels comptes bancaris ni dels béns sostrets. 

Els franquistes es van endur 20.000 carnets: "Buscaven sobretot noms i adreces per poder exercir la repressió, interrogar, detenir i afusellar", detalla Moran. La documentació del CADCI era una mina. "També hi havia les còpies de totes les col·lectivitzacions", explica Moran. El 1936 el CADCI tenia socis de tots els colors polítics: Andreu Nin, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Cambó, Francesc Macià, Josep Maria Folch i Torres, Josep Tarradellas, Manuel Carrasco... 

Una fàbrica de patriotes

Tots van entrar a formar part d'un arxiu immens: a Salamanca es van elaborar 3.190.000 fitxes de persones amb antecedents polítics o maçònics, que es van utilitzar per executar sentències. "El Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo va fer més de 60.000 processos. El 1977 encara feia informes. L'aparell repressor no va deixar de funcionar mai", explica Moran.
 
Però per què el CADCI va ser un dels principals objectius de l'espoli? Què el feia tan perillós? El març del 1903, en una taula d'Els Quatre Gats, un grup de 14 dependents van fundar el sindicat. Aviat van organitzar un munt d'activitats: excursionisme, rem, rugbi, fotografia, àrab, alemany, esperanto, cooperativisme... El 1914 Rovira i Virgili escrivia: "Aquest centre és una fàbrica de patriotes, i la nostra sort més gran per a Catalunya fora que cada estament tingués una fàbrica com aquesta". Andreu Nin impartia classes de comerç, Cambó de màrqueting. El CADCI acollia totes les tendències polítiques.

Amb el temps van tenir delegacions arreu del món. El CADCI tenia oficines a Manila, Hamburg, Buenos Aires, Ginebra, Zuric, Colònia, Lima, Tànger, Rio de Janeiro... "Estaven molt ben organitzats, tenien una estructura molt potent. Es preocupaven molt pels familiars dels que morien al front. Els buscaven feina. En certa manera, tenien una actitud paternalista", descriu Moran. 

El sindicat va fer costat a Companys quan va proclamar l'Estat Català el 6 d'octubre del 1934, i va enviar 5.000 afiliats al front quan va esclatar la Guerra Civil. La seu va ser bombardejada i alguns dels seus dirigents afusellats. Molts socis van mantenir l'activitat en la clandestinitat durant la dictadura.

El 2013 el CADCI torna a tenir alguns dels seus papers. I pot explicar la seva història en un lloc una mica inaccessible: el castell de Montjuïc. Moran malda, des de fa tres anys, per recuperar-ne la memòria. La seva tesi doctoral està dedicada a aquesta fàbrica de catalanistes i a tot el procés d'espoli i repressió. En farà un llibre.

La memòria retinguda a Salamanca

El 5 de juliol del 1939 van sortir de Barcelona els tres últims vagons carregats amb els documents confiscats per l'exèrcit franquista i no va ser fins al 2005 que es va aprovar una llei que en preveia la restitució als legítims propietaris: la Generalitat, organitzacions sindicals i polítiques catalanes i particulars. La Junta de Castella i Lleó va lluitar contra el retorn amb una allau d'instàncies judicials. Però el febrer passat el Constitucional en va avalar el retorn i va posar punt final a la batalla judicial. Malgrat tot, molts documents, que ja estan digitalitzats (un procés que ha finançat la Generalitat), continuen retinguts. Legalment ja haurien de ser Catalunya, però continuen a Madrid. Ho ha denunciat per activa i per passiva la Comissió de la Dignitat. Del fons del CADCI queden per tornar 35.670 documents. Els cartells de propaganda saquejats del CADCI no seran tornats. No se'n sap res dels 8.000 volums de la biblioteca. L'Estat tampoc ha tornat els habitatges, ni els terrenys, ni els béns.