El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 17 de novembre del 2013

L'ESCUMA DE LES LLETRES Tenim necessitat de novel·la històrica?

EL CENTRE CULTURAL DEL BORN VA OBRIR LES PORTES A PRINCIPIS DE SETEMBRE I DE MOMENT HA PRESENTAT UNA PROGRAMACIÓ ATAPEÏDA I INTERESSANT. 

 LLUÍS A. BAULENAS.


LA HISTÒRIA FETA NOVEL·LA

Avui es clou al Centre Cultural del Born (ho sento, si no m'hi obliguen no faré servir la construcció papanates, provinciana i americanitzada El Born Centre Cultural) la primera edició de Barcelona: novel·la històrica dins dels actes del Tricentenari 1714-2014. L'esdeveniment ha estat comissariat magníficament per Enric Calpena. Hi ha hagut xerrades, taules rodones, projeccions, una obra de teatre, propostes i fins i tot un premi literari, el premi Barcino, guanyat per l'escriptora britànica Lindsey Davis. 

L'interès i l'assistència als actes han confirmat el que ja sabíem: que la novel·la històrica interessa, i molt, a casa nostra. Des de fa uns quinze o vint anys, aquest subgènere té una presència constant a les nostres llibreries. Això indica clarament que hi ha un risc editorial, empresarial, assumit perquè hi ha una demanda real. I no pas una demanda normal, sinó forta, que premia amb vendes considerables més d'un autor català. Sense voler ser exhaustiu, tenim pioners com ara Alfred Bosch, Jordi Mata, Albert Salvadó i Rafael Vallbona, que han donat pas a gent com Martí Gironell, Coia Valls, Maria Carme Roca i tants d'altres. Fins i tot ha comptat amb la inclusió de totterrenys de qualitat contrastada com és ara Andreu Martín. I el cas especialíssim d'Albert Sánchez Piñol. Aquest fenomen és estrictament nostre. Vull dir que, per exemple, quan la novel·la negra, un dels subgèneres per excel·lència, es posa de moda, ho fa a tot arreu d'Europa durant un quant temps. 


LA NOVEL·LA FETA HISTÒRIA

L'èxit de la novel·la històrica a Catalunya és un fenomen estrictament local que, ara per ara, té una explicació força evident: la anormalitat viscuda a l'hora de conèixer la major part de la nostra història. Un ciutadà espanyol de cultura mitjana té al cap uns quants passatges de la història del seu país: la Reconquesta, els Reis Catòlics, la descoberta d'Amèrica, els tercios de Flandes, la Guerra de la Independència, la Guerra Civil… Per a una bona part de la població catalana (les generacions de més edat) aquesta mínima noció de la pròpia història no existeix. O existeix molt poc. I, sovint, la que existeix, a més, es llegeix des de claus d'interpretació hispanocèntriques. És a dir, com a mínim, discutibles. 

Totes aquestes novel·les històriques contribueixen a pal·liar un dèficit existent, tant a nivell quantitatiu (coses que no sabem) com qualitatiu (ara podem donar la nostra opinió sobre aquestes coses). És exactament el mateix cas de la quantitat de publicacions entorn de la llengua catalana. Proporcionalment, som els que publiquem més llibres a Europa de tema lingüístic pel que fa a publicacions de divulgació. I això emmarcat en l'existència d'un tipus de lector cada cop més majoritari a qui agrada gairebé tant passar-s'ho bé amb la literatura com aprendre història, lingüística i altres matèries. Aquest tipus de lector el trobem a tot arreu d'Europa i dels Estats Units. D'aquí que, per exemple, la novel·la històrica es mantingui sempre en uns mínims de demanda molt regulars i, sobretot, molt acceptables.