El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

divendres, 20 de desembre de 2013

Com era el món durant la Guerra de Successió, al MUHBA

Clàudia Pujol comissaria una exposició sobre el context global al segle XVIII

 EFE


                                La presentació de l'exposició al MUHBA / XAVIER BERTRAL  

L'exposició 'El món de 1714' ofereix des d'avui al Museu d'Història de Barcelona (Muhba) un retrat de com era el món quan va esclatar la Guerra de Successió espanyola, "una guerra essencialment europea", ha subratllat la comissària de la mostra, Clàudia Pujol.

Pujol ha explicat avui a la presentació que "al segle XVIII el món estava plenament globalitzat, amb un centre de gravetat que no era Europa encara, sinó Àsia, especialment Índia i la Xina, on anava a parar gran part de la plata americana". En aquest context  els europeus competien en una "economia mundial dominada per les manufactures asiàtiques  com passa avui", i la competència entre estats estimular l'expansió ultramarina, controlada des del segle XV per Portugal i Castella.

D'aquesta manera, potències emergents com Holanda, França o Anglaterra començaven a competir amb els portuguesos a Àsia i amb els espanyols a Amèrica, un context que va il·luminar l'Europa moderna, que té, segons la comissària, una data clau: " 648 i la pau de Westfàlia", que " va acabar amb el model feudal de poder total del rei i del Papa i va iniciar un nou equilibri a Europa". No obstant això, a finals del XVII aquest equilibri es trenca amb la mort del rei d'Espanya Carles II sense descendència.

A la segona part de 'El món de 1714' s'aborda la Guerra de Successió i les seves conseqüències, un conflicte que coincideix amb el suport que els francesos concedeixen a la independència d'Hongria  la qual cosa obliga a l'imperi austríac a mantenir mobilitzades en aquella zona gran part de les seves tropes ja desatendre el flanc ibèric. Quan esclata la guerra al territori català conflueixen "un sentiment antifrancès que arrencava de la Guerra dels Segadors i la por a perdre la tradició constitucionalista i mercantilista que impregnava l'ambient de la Barcelona de l'època".

Gravats i mapes il·lustren els triomfs inicials dels aliats en els territoris hispànics d'Itàlia i els Països Baixos, que fins i tot van portar a Madrid en dues ocasions a l'arxiduc Carles, proclamat rei d'Espanya com Carles III, encara que l'exèrcit borbònic va anar consolidant la seva creixent domini peninsular i expulsant als austriacistes primer a València i després a Catalunya.

Entre el centenar d'objectes, documents i elements exposats destaca així mateix el llibre de registre d'entrades de l'Hospital de la Santa Creu, que dóna informació de la procedència dels soldats, de les seves ferides  de si va sanar i de la seva vestimenta o uniforme. L'original de les narracions històriques de Castellví, algunes cartes dels 30.000 exiliats catalans, majoritàriament establerts a Àustria, o documents de les negociacions entre França i Anglaterra tres mesos abans del conflicte són altres dels documents que es poden contemplar.