El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 8 de desembre de 2013

Els gens més antics revolucionen els orígens

L'anàlisi de l'ADN mitocondrial d'un fèmur de fa uns 400.000 anys trobat a les excavacions d'Atapuerca vincula els homínids peninsulars amb parents siberians 

 Els gens més antics revolucionen els orígens
 
Avui dia no té res de sorprenent que algú d'origen siberià visqui a Burgos. Però si ens situem fa uns 400.000 anys la cosa canvia. En concret, que un individu d'una època tan remota amb gens siberians visqués a Atapuerca, a Burgos, és una circumstància inèdita o, si més no, difícil d'explicar. Com hi ha arribat l'individu en qüestió, o la seva mare, o les seves rebesàvies? La qüestió, de moment, és en clau femenina perquè els fragments d'ADN amb què els investigadors han desxifrat l'ADN humà més antic que es coneix són ADN mitocondrial, que és el que conté les mitocòndries de les cèl·lules i que tan sols s'hereta de la mare. La descoberta ha permès establir que els homínids d'Atapuerca tenien sang siberiana, i que els seus gens no tenen res a veure amb els neandertals.
 
L'ADN nuclear, el que s'hereta dels dos progenitors, no forma part d'aquestes anàlisis, que aquesta setmana publica la revista Nature i que podrien desmentir que hi hagi parentius genètics directes entre els primers homínids i els neandertals, tal com s'havia pressuposat. Fins ara se situava els homínids d'Atapuerca com a avantpassats dels neandertals. Així doncs, ara s'obren molts interrogants.

Més preguntes que respostes

Els investigadors que porten més de dues dècades treballant a Atapuerca són els primers sorpresos amb els resultats. "Fa 25 anys que hi excavem. Fins ara ens havíem basat en l'estudi de la seva morfologia, i el que hem anat veient és que, malgrat ser molt més antics que els neandertals, s'assemblaven molt. El que ara hem vist és que el seu ADN mitocondrial és molt diferent del dels neandertals i és molt similar als denisovians. Hi ha una discrepància entre una informació i l'altra", explica Carles Lorenzo, paleoantropòleg de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que porta 20 anys excavant als jaciments. Lorenzo treballa colze a colze amb Eudald Carbonell, que juntament amb Juan Luis Arsuaga, director del Centro de Investigación sobre Evolución y Comportamiento Humanos, i Svante Pääbo, del Max Planck 
Institute, signen aquest nou treball.

La paleogenètica és la disciplina que ara qüestiona l'arbre genealògic de la humanitat. Probablement caldrà refer-lo. Actualment, ja s'han completat el genoma del neandertal -una feina en què ha tingut un gran paper l'equip d'un altre investigador català, Carles Lalueza, de l'Institut de Biologia Evolutiva-CSIC-UPF-, el genoma dels denisovians i ara aquest, l'ADN humà més antic, el de l' Homo heidelbergensis . Però la troballa, amb el parentiu descrit amb els denisovians i en funció de com evolucionin les noves anàlisis, podria esvair la seva concepció com a espècie. "Ara mateix tenim el nom d' Homo heidelbergensis en un interrogant", reconeix Lorenzo.
I, de fet, això aniria en línia amb un altre article publicat a Science fa un mes i mig, que deia que tots els Homo podrien ser el mateix, que les fronteres entre espècies són difícils de definir i que la diversitat que es troba als jaciments pot ser comparable a la que ara hi ha entre humans. No obstant, aquest estudi es basa en la morfologia d'un crani molt ben conservat i no pas en anàlisis genètiques. 

Fred per conservar ADN

Els investigadors que signen el nou treball a Nature no han elaborat encara una hipòtesi prou consistent per explicar els orígens d'aquest parentiu. No només els separen les distàncies, sinó també el temps. Les restes de denisovians que es coneixen tenen uns 40.000 anys, davant els 400.000 de les restes d'Atapuerca. Per arribar a conclusions encara falten estudis. "Només tenim una part de la informació genètica. És la informació genètica obtinguda del fèmur d'un sol individu. Caldria analitzar més individus i també l'ADN nuclear, el que s'hereta del pare", diu Lorenzo.
De la fisonomia d'aquests misteriosos cosins dels homínids d'Atapuerca, els denisovians, no se'n sap res. El seu ADN s'ha obtingut gràcies a una dent i una falange, molt ben conservades pel gel. Recuperar ADN del passat és una tasca complicada. "L'ADN antic es trenca, i hi ha condicions que n'acceleren la descomposició, com la calor o la sequedat", explica Lorenzo. A les restes de la cova d'Atapuerca es conserva el material genètic gràcies al fet que són fredes i les temperatures són constants, aproximadament uns 10 graus centígrads.

Molt per analitzar

A la serra d'Atapuerca s'han trobat més de 6.500 restes fòssils d'homínids en tres jaciments diferents. Les restes més antigues són un fragment de mandíbula que té un milió d'anys, aproximadament. Al jaciment de la Gran Dolina hi ha restes molt trencades d'ossos de fa uns 800.000 anys. Per aquest motiu, altres estudis apunten que els homínids d'aquesta època practicaven el canibalisme.

L'individu que s'ha analitzat en aquest estudi es va trobar a la Sima de los Huesos, un dels dipòsits de fòssils més important del món, on s'han identificat restes d'almenys 28 individus molt ben conservades, barrejades amb ossos d'ós. Es tracta d'una cova a més de 500 metres de profunditat i amb un pou d'uns 13 metres de profunditat. "Es creu que hi acumulaven els seus morts. Seria un precedent dels enterraments", explica Lorenzo. Entre ells hi ha el popular Miguelón, considerat el registre fòssil mundial més complet. Per les anàlisis fetes se sap que els homes tenien una alçada d'uns 1,75 metres i les dones d'1,70. S'han fet estudis amb moltes dents, que estaven molt gastades probablement perquè menjaven aliments sense cuinar. Curiosament, no se'ls ha trobat càries i se sap que utilitzaven escuradents. En general, tenien bona salut, però tots presenten algun bony al cap.