El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

divendres, 20 de desembre de 2013

L'atemptat a Carrero Blanco: cas obert

Manuel Cerdán revela nous detalls de la conspiració que va matar el delfí de Franco avui fa 40 anys

 L'atemptat a Carrero Blanco: cas obert 

El 20 de desembre del 1973, avui fa quaranta anys, a les 9.36 del matí, una bomba va fer sortir volant el cotxe en què viatjava el delfí de Franco i president espanyol, Luis Carrero Blanco. Pocs minuts després de la seva mort es va començar a estendre la sospita d'una conspiració contra l'almirall. La seva vídua va denunciar la passivitat de la policia: no hi havia controls ni a les carreteres ni a les fronteres ni als aeroports. Molts es van beneficiar de la seva mort. El periodista Manuel Cerdán (Alacant, 1954), que va ser cap d'investigació d' El Mundo i director d'Interviú,acaba de publicar Matar a Carrero: La conspiración. Toda la verdad sobre el asesinato del delfín de Franco (Plaza Janés). Cerdán, que ja va indagar sobre el passat més recent d'Espanya a Lobo. Un topo en las entrañas de ETA i Paesa. El espía de mil caras, intenta trobar les respostes d'un dels assassinats més foscos del segle XX. Qui hi havia darrere la bomba que va col·locar ETA?
 
Un atemptat massa perfecte

¿La gestació del magnicidi dura un any i ningú ho detecta? 

José Miguel Beñaran, Argala ; Pedro Pérez, Wilson ; Juan Bautista Eizaguirre, Zigor, i Ramón Echevarría, Okotz, van ser els membres d'ETA que van executar l'atemptat. "Tenien poc més de vint anys, no gaire experiència, no coneixien Madrid i estaven fitxats per la policia", explica Cerdán. I malgrat tot això van estar durant més d'un any movent-se amb absoluta llibertat per la capital espanyola. "És molt estrany, perquè en aquell moment Madrid estava controlada per la policia. A mi, com a estudiant, em paraven cada dos per tres", diu Cerdán. Més peculiaritats: "Van aconseguir llogar un semisoterrani del carrer Claudio Coello, que era un lloc estratègic per fer l'atemptat. Van llogar pisos, van assaltar una comissaria per robar carnets d'identitat, van assaltar una armeria, es van deixar una pistola a la barra d'un bar i van excavar un túnel durant 15 dies. ¿I ningú es va adonar de res? No pot ser. L'única explicació és que els van ajudar i els hi van deixar fer", conclou Cerdán. 

La conspiració de Polo 

La dona de Franco entra en l'arena política 

Carrero Blanco considerava que el socialisme l'havia inspirat el mateix dimoni i el franquisme era l'expressió de la veritat eterna. Hores abans de morir feia un informe sobre quins professors havia de tenir la universitat: "Se trata de formar hombres, no maricas ", deia. I per aconseguir-ho feia falta: " Máxima propaganda de nuestra ideología y prohibición absoluta de toda propaganda de las ideologías contrarias ". Tenia molts enemics, entre els quals n'hi havia de l'entorn més pròxim a Franco. Tan pròxim com la seva dona, Carmen Polo. La Collares, com se la coneixia perquè s'enduia joies sense pagar, no volia Carrero Blanco. La dona de Franco era intransigent i donava suport a la dreta més rància. Cerdán afirma que Polo s'acostava al seu marit moribund i li deia: "Paco, tienes que nombrar a alguien que aplique mano dura ". Ella preferia Arias Navarro. Somiava a veure la seva néta, Carmen Martínez-Bordiú, en aquell moment dona d'Alfonso de Borbón, convertida en reina d'Espanya. No volia que la corona se l'emportés el príncep Joan Carles. Poc després de la mort de Carrero, Polo i el seu entorn es van afanyar a col·locar Arias Navarro com a president. El dia del seu nomenament, Polo somreia molt: " Menos mal, Carlos, que te han nombrado a ti. Ahora ya puedo dormir tranquila ", va dir. 

La visita de Kissinger

Per als Estats Units, Carrero Blanco era un obstacle

El 18 de desembre al matí el secretari d'Estat nord-americà, Henry Kissinger, aterrava a Espanya. L'endemà rebia un missatge urgent: " El secretario de Estado debe abandonar España lo antes posible. Debe concluir una visita oficial tras el almuerzo en la embajada. El doctor Kissinger bajo ningún pretexto debe pasar la noche en Madrid ". Kissinger havia avançat el seu viatge i ara havia de marxar precipitadament. Per als nord-americans, Carrero era un destorb. El president espanyol no volia renovar l'acord militar sobre les bases nord-americanes, que caducava el 1975. William Egan Colby, director de la CIA, va transmetre a l'ambaixada nord-americana de Madrid el missatge següent: "Els Estats Units tenen dret a actuar il·legalment en qualsevol regió del món, a espiar i acumular informació sobre altres països i a fer operacions com la intromissió en els assumptes de Xile". Xile acabava de canviar, a la força, una democràcia socialista per una dictadura militar. 

El personatge misteriós 

ETA tenia informació detallada sobre els moviments de l'almirall 

Cerdán creu que hi ha un personatge clau. "Si l'identifiqués podria arribar als inductors i coautors de l'assassinat", afirma. Es tracta de l'home, d'uns trenta-cinc anys, alt i elegant, amb els cabells engominats, que es va reunir amb els etarres Wilson i Argala al luxós Hotel Mindanao de Madrid. Aquest home només el va veure bé Argala. L'etarra, però, va morir cinc anys després víctima d'un atemptat de la ultradreta. Han desaparegut papers i les investigacions van ser paralitzades. "Ningú ha trobat l'informe que va encarregar el fiscal general de l'Estat, Fernando Herrero Tejedor. Va morir en un accident i mai es van localitzar els papers. Luis de la Torre Arredondo, magistrat del cas, es va queixar que no el deixaven investigar i que el van col·locar per fer de figurant i aparentar normalitat", assegura Cerdán. Tampoc els etarres van asseure's al banc dels acusats. Els van deixar anar amb la llei d'amnistia del 1977.