El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 18 de gener de 2014

ABANS D'ARA Girona

De Pau Vila (Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980) a La Publicitat (27-XI-1937). Periodisme de precisió -i optimista- que en plena guerra feia confiar en la nova ordenació comarcal. 

 PAU VILA 1937 Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

 Girona 

[...] Girona ha estat de tot temps un dels centres mercaders més importants del país. Situada en una cruïlla magnífica de comunicacions dins una zona de contacte de comarques diverses i fèrtils, amb tota llei de productes de la terra, té fama pels mercats sabatins, abundosos, ubèrrims. [...] El tràfic intercomarcal ha segellat l'estretor del vell caseriu atapeït amb placetes com la del Vi, la de l'Oli, la del Gra o la plaça allargassada de les Cols, [...] Les riqueses aportades pel comerç, agermanades a la jerarquia al llarg dels segles, monumentalitzaren la ciutat d'una manera magnífica. Temples i palaus, convents i cases senyorials, muralles i jardins fan de Girona una ciutat única a Catalunya. Pintors i poetes, escriptors i viatgers han expressat repetidament l'emoció que els inspiren les pedres daurades pel sol de les centúries, les perspectives sorprenents dels carrers costeruts o les mirandes magnífiques, el recolliment de placetes i claustres, l'arquitectura perfecta de la nau catedralícia, del cloquer de Sant Feliu o de la façana de la Pia Almoina... [...] D'ací que en la nova divisió demarcacional de Catalunya l'antiquíssima capitalitat gironina no podia menys d'ésser confirmada, bo i reconeixent-li la funció de centre natural de les comarques que, de record d'home, s'han relacionat sempre amb ella i a través d'ella: [...] La ciutat no solament té els records del passat, la tradició mercantil, una xarxa de comunicacions i tota una estructuració jeràrquica, sinó que, a més, s'ha estès enllà de l'Onyar, amb urbanització de ciutat moderna, bo i apropant-se a la Devesa, vella fronda arbrada a les vores del Ter, monument de verdor modern que fa joc amb la Girona monumental de pedra. [...] De 14.500 habitants que tenia el 1857 ha passat a 24.000, censats suara. Ha preferit deixar créixer els pobles petits del voltant; [...] Així, [...] avui la Girona d'antany és el cor d'una Girona major i presideix dignament una de les supercomarques més grans i més equilibradament poblades de Catalunya.