ABANS D'ARA Roses

De Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (27-IX-1934). El més vibrant articulisme català dels anys d'entreguerres va contribuir a promoure l'interès turístic pel litoral gironí. 

JOSEP MARIA DE SAGARRA 1934 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús

 

 Una de les visions de paisatge més positivament impressionants que hi ha a Catalunya és el golf de Roses, encastat a la plana empordanesa, i vist des d'una alçada sense pretensions, des del cor de Sant Genís, per exemple, o des de la carretera que va de Cadaqués a Roses, en el punt que comença la baixada i es descobreix la immensa corba blava del golf. La primera vegada que vaig contemplar aquest espectacle meravellós de mar, conreu i muntanya, era un dia d'hivern net i pelat, d'una transparència de diamant, i podia caçar amb els ulls des de les arestes nevades del Canigó fins al caputxot blavós i foll de les illes Medes.

 [...] La grandesa de l'espectacle consisteix en la convergència de dos elements tan ben tallats i tan ben acabats com són la línia del golf amb la inacabable cresta de muntanyes que vénen a ésser el marc on s'aguanta el safir immens de l'aigua, i la vastíssima i policromada plana empordanesa amb la cresta pirenaica, colossal i llunyana. La plana és un trinxat deliciós de color de carn i de mongeta tendra, amb les anguiles nacrades dels rius que van a morir damunt el llavi fresc i salat de la platja grandiosa. L'aigua del golf, generalment calma, és d'un blau uniforme i optimista que no admet reserves. Entre els queixals de roca que van acompanyant la corba delicadíssima fins a arribar al cap de Begur, es distingeix per la seva perfecció el turó de Torroella de Montgrí, amb el mugronet del castell al cim, que vist de lluny sembla el pit d'una senyoreta ben conservada. 

[...] Difícilment es troba en tota la Mediterrània un lloc on el mar doni aquesta infinita sensació de calma i de pedra preciosa i on s'eixampli l'horitzó d'una manera romàntica, tan dolça i tan poc torturada. La gent de Roses ho saben perfectament, i per això estan tan orgullosos de la seva badia, i no hi ha dubte que tenen dret a aquest orgull, perquè a Roses hi ha unes postes de sol impossibles de descriure i de pintar sense fer un paper ridícul, perquè en realitat són postes de sol més de l'altre món que d'aquest.