El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 18 de gener de 2014

Un currículum que retorna les aules a l'època franquista

Els docents qualifiquen el contingut d'història d'excessiu i invasiu 
 
ELISABET ESCRICHE 

Imatge d'una classe de l'escola del Bosc al districte de Sants-Montjuïc el 1972, al final de la dictadura franquista. 

Més d'un miler de pàgines formen l'esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). A la resta de països europeus l'extensió no acostuma a superar mai les cinc pàgines per assignatura. L'extens document detalla punt per punt els continguts que s'han de tractar en cada una de les assignatures, i en el cas d'història d'Espanya ho fa en una vintena de pàgines. Alhora, el projecte determina els criteris d'avaluació de cada matèria i el que anomena "estàndards d'aprenentatge", en què s'haurien d'especificar els objectius que han d'assolir els alumnes al llarg del curs. "En lloc d'aquests objectius, però, el que fa és enumerar els exercicis que han de fer a classe", denuncia el catedràtic de didàctica de ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB) i autor de desenes de llibres de text d'història, Joaquim Prats. Aquest nivell de concreció, segons Prats, és una clara "invasió" no només a l'autonomia dels centres, sinó també a la feina dels mateixos professors. "És de tall tradicional, tancat, i no dóna marge d'actuació als centres", corrobora Jaume Cortada, professor de batxillerat de l'Institut Manuel de Montsuar de Lleida.

A part de l'alt nivell invasiu, l'altre gran "error" del currículum d'història d'Espanya és que és "excessiu" en continguts, va de la prehistòria fins a l'actualitat en un sol curs. "La persona que ha elaborat aquesta llista és clar que mai ha impartit classe perquè és absolutament inassumible", alerta Francesc Arrey, professor d'història d'ESO i batxillerat amb més de 30 anys d'experiència que treballa a l'Institut Enric Borràs de Badalona. "És un contingut inabordable i dificultós per a l'alumnat en el cas de la història de primària", indica.

El sector educatiu coincideix en el fet que el currículum és semblant al que es feia en les dècades dels 60 i 70, en plena època franquista, i que el seu objectiu final és "espanyolitzar l'alumnat". "Té com a fita l'adoctrinament de la joventut cap a un espanyolisme ranci", puntualitza Prats. "Retornem a un coneixement memorístic i ideològic del passat", afegeix l'historiador i professor dels estudis d'arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jaume Claret. 

Wert torna a treure pit

De fet, el mateix ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha presumit en diverses ocasions que vol "espanyolitzar l'alumnat català" i aquesta mateixa setmana ha tornat a treure pit per defensar el seu control del 100% sobre el contingut de l'assignatura d'història d'Espanya. "Aquest és un país que té una història, i no té sentit que a Espanya no hi hagi una història d'Espanya que comparteixin totes les comunitats", ha deixat clar.

Tot i les pretensions de Wert, però, els docents asseguren que l'actual currículum d'història d'Espanya és "inaplicable" a les aules. "No té en compte la diversitat d'alumnat a l'aula i les escoles", adverteix Claret. Alhora, el professorat reconeix que el projecte no dóna marge per introduir la història de Catalunya. "A final de batxillerat s'haurà de fer una revàlida, i tenint en compte la quantitat de contingut que haurà d'aprendre l'alumnat, serà molt complicat introduir matèria que no s'acabarà avaluant", expliquen.El departament d'Ensenyament ja va presentar el 3 de gener diverses al·legacions denunciant aquest excés de definició i concreció del projecte. La conselleria de Rigau manté que no deixa marge a les escoles ni a les autonomia per fixar la seva política educativa.