El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 27 de novembre de 2014

Un monument per no oblidar la presó de dones de les Corts

SÍLVIA MARIMON Barcelona


Una imatge de la presó de dones de les Corts en temps de Franco.

 

Entre el 1939 i el 1955, a l’avinguda de la Diagonal, on ara hi ha El Corte Inglés de les Corts, van ser empresonades més de 5.000 dones, algunes amb els seus fills. Onze preses polítiques van ser afusellades i centenars van ser explotades treballant en benefici de l’orde religiós que regia la institució penitenciària, les Filles de la Caritat. Però l’espai on àvies, mares i fills van patir la repressió franquista és avui pràcticament invisible. Només una placa, instal·lada el 2009 a la paret del centre comercial, recorda que allà hi va haver una presó. “No fa, però, cap referència ni a la repressió ni a la dictadura, ni diu res de les dones que van ser executades. És una placa asèptica i ahistòrica”, assegura l’historiador Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (UB). Guixé vol reivindicar-ne la memòria. 

Des del 2007 l’Observatori, el Centre de Recerca Polis de la UB i l’Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME) batallen per fer més visible la Presó de Dones de les Corts, oculta durant prop de 60 anys. Els dos últims anys han treballat amb entitats locals i veïnals perquè al lloc on hi havia la presó es creï un monument. Dimarts van mostrar al públic cinc monòlits amb set propostes artístiques d’alumnes del màster de disseny urbà de la UB. En paral·lel, s’han celebrat unes jornades internacionals per debatre sobre com amb l’art es pot reivindicar la memòria col·lectiva i dignificar les víctimes. A les jornades hi han assistit artistes d’arreu del món, historiadors i familiars d’ex-preses. 

A les cel·les de la presó de les Corts, durant els primers anys del franquisme, les condicions eren infrahumanes. Entre el 29 de gener del 1939 i el 6 d’octubre d’aquell mateix any, en un edifici concebut per allotjar unes 150 persones, hi van ingressar 3.267 dones. Sovint hi van tancar diverses generacions d’una mateixa família. El 1939 va ser empresonada amb la seva mare i la seva àvia, de 87 anys, la Trinidad Gallego. “Volien desfer les cases de tots aquells que havien pensat diferent. Per això, a la presó, hi havia famílies senceres”, explicava Gallego. Entre les empresonades hi havia telefonistes, empleades de ferrocarrils, funcionàries, infermeres, locutores, fotògrafes, metges... 

Afusellada per ser infermera

El projecte que vol rescatar de l’oblit la presó de les Corts també ha impulsat la web www.presodelescorts.org. Entre altres coses recull el testimoni de les recluses, documents de la presó i detalls dels consells de guerra que van acabar amb la vida d’onze dones. 

És el cas de Clara Claramunt, a qui van matar el 2 de març del 1939, al Camp de la Bota, perquè era una perillosíssima “ Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la Esquerra y de Estat Català. Autora de infinidad de denuncias a personas de derecha. [...] Persona peligrosísima y nefasta para el G.M.N. [Glorioso Movimiento Nacional ]”, deia el consell de guerra. Una altra afusellada va ser la infermera Eugenia González. El seu delicte: ser infermera de la rereguarda. Una de les úniques proves, el fosc testimoni d’una monja que assegurava que havia treballat amb ella.

  Només una placa a El Corte Inglés recorda el presidi


Només una placa a El Corte Inglés recorda el presidi