Arriba a l'Arxiu Nacional de Catalunya una remesa de 'papers de Salamanca'

Els papers ja han arribat a Sant Cugat / ACN

És part de la documentació que es trobava en uns 715 lligalls de la Secció Politico Social de Barcelona

ACN

Sant Cugat del Vallès |

Una remesa de documentació provinent de l'arxiu de Salamanca ha arribat aquest dimecres al vespre a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Les últimes 365 caixes de documents catalans que es trobaven a Salamanca han sortit aquest dimecres al matí de Centre Documental de la Memòria Històrica amb destinació a Sant Cugat. És part de la documentació que es trobava en uns 715 lligalls de la Secció Politico Social de Barcelona. Són els últims documents espoliats que es trobaven a Salamanca, però encara queda per retornar altres materials com per exemple banderes i insígnies.

Aquests darrers 'papers de Salamanca' han arribat pels volts de dos quarts de deu de la nit a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Dos operaris de l'empresa encarregada del transport de la documentació han descarregat les 53 caixes d'aquesta remesa a la sala del moll de càrrega de l'Arxiu Nacional. El procés de descàrrega, supervisat pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha durat uns vint minuts.

Mascarell ha celebrat l'arribada dels "documents de la dignitat", tot i que ha recordat el retard amb què ho han fet: "És una bona notícia que posa punt i final a un llarg procés d'uns materials confiscats en temps de dictadura i que han tornat en temps de democràcia, tot i que lentament, al patrimoni del país". Mascarell reconeix que ha viscut amb certa "emoció" la descarrega d'aquesta remesa pel seu "valor simbòlic".

A partir d'ara comença un procés tècnic per validar la documentació que ha arribat encaixada. Posteriorment es comunicarà als propietaris que ho hagin reclamat la recuperació d'aquesta documentació. A aquesta darrera remesa li manquen ara alguns enviaments de material divers, com cartells o fotografies, que s'enviaran pròximament a l'Arxiu Nacional.

365 caixes de documents històrics viatgen de Salamanca a Catalunya.

La segona gran remesa dels papers de Salamanca ja viatja cap a Catalunya Foto:
ARXIU.

Es tracta de documentació de partits i sindicats, però també hi ha cartes personals de personalitats històriques com Francesc Cambó

JOAN RUSIÑOL

Madrid

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha confirmat que a primera hora d'aquest matí han sortit del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca 365 caixes amb documentació espoliada il·legalment durant la guerra civil i el franquisme. Es tracta, sobretot, de papers de partits polítics, com ERC, el PSUC i el POUM. També de sindicats com la UGT o la CNT.

La ministra ha explicat que, entre els documents que viatgen cap a Catalunya, també hi ha correspondència privada i llegat fotogràfic del polític de la Lliga Francesc Cambó. Segons la ministra, amb aquesta nova entrega es culmina el gruix de l'enviament. La resta, està pendent dels acords que tanqui la comissió mixta.

Arxiu Centelles

Sobre un eventual trasllat a Catalunya de l'arxiu que guarda el llegat del fotògraf Agustí Centelles, i d'altres com el de l'agent literària Carme Balcells, González-Sinde ha admès que han de ser consultables per tothom amb independència del "lloc físic" on estiguin. Ha assegurat que, si estan en mans de l'Estat, vol dir que també estan en mans "dels catalans".

Fa 75 anys de la Guerra Civil Espanyola (7)

Comença la guerra civil espanyola.

Claudia Pujol

El 17 de juliol del 1936 una part de l’exèrcit espanyol es revoltava contra el govern de la República. Tot i que el franquisme commemoraria l’aniversari del Glorioso Alzamiento Nacional el 18 de juliol, el cop d’estat, a les possessions espanyoles de l’actual Marroc, s’iniciaria un dia abans.

Durant els tres anys que va durar el conflicte es calcula que més de cent mil nordafricans, molts d’ells menors d’edat, van ser reclutats per anar lluitar al front al costat de Franco. Si bé el No-do no es cansava de repetir que “tots els musulmans del nostre protectorat han corregut en escoltar el crit d’auxili”, el motiu de les corregudes era la promesa del caudillo de: “Tornareu amb babutxes d’or als vostres pobles”.

Però quan li van haver servit de carn de canó en nombroses batalles, la major part dels moros de Franco va ser repatriats a la força. Acabada la guerra, només es quedaren a la península uns quants milers per lluitar contra els maquis. I, en desaparèixer l’amenaça guerrillera, els únics que restaren foren els membres de la Guàrdia Mora, que escoltaven a cavall el Rolls Royce de Franco.

En lloc de babutxes d’or, l’única contraprestació que van rebre els musulmans van ser unes condecoracions que aviat es van oxidar i unes pensions miserables. Des de fa un temps, en virtut de la Llei de la Memòria Històrica, diverses associacions clamen que, d’una vegada per totes, s’igualin les pensions dels excombatents moros amb la dels excombatents espanyols.

Efemèride publicada en l’aparador història del diari Ara el 17 de juliol del 2011

Exposició de fotografies de Francesc Català i Roca.

Una imatge de Madrid el 1956 que va ser utilitzada per la portada del llibre ‘La sombra del viento', de Carlos Ruiz Zafón Foto: CATALÀ-ROCA.

‘Publicitat' (Barcelona, 1953). Foto: CATALÀ-ROCA.

La Pedrera reivindica el talent visionari de Català Roca en les seves fotografies en blanc i negre dels anys cinquanta i seixanta

Francesc Català Roca

Exposició de Francesc Català-Roca

El "testimoni silenciós" de Francesc Català-Roca arriba a La Pedrera en una mostra que inclou 200 imatges del gran fotògraf

Fa 75 anys de la Guerra Civil Espanyola (6)

Maria Luisa Vitini, filla del milicià, i Octavi Centelles, en el lloc on es va captar la fotografia d'Agustí Centelles. JOAN PUIG Joan Puig


La històrica foto del guàrdia d'assalt de Centelles reviu a Barcelona 75 anys després


La necessitat de recordar la guerra civil


75 anys de la matança de Badajoz: Un record molt present




Entrega de la fotografia, del fotògraf Agustí Centelles, per part dels seus fills, Sergi i Octavi Centelles, als descendents del milicià, Mariano Vitini, que surt a la fotografia captada al carrer de la Diputació amb Roger de Llúria. Joan Puig

Fa 75 anys de la Guerra Civil Espanyola (5)

Avui fa 75 anys…

El pronunciament del general Franco

Fa 75 anys de la Guerra Civil Espanyola (4)

Esther Llorenç (esquerra) i la seva mare mostren la foto d'un familiar capellà i del pare d'Aïda Lorenzo, executat pels franquistes. CÈLIA ATSET

"Hem de fer memòria; un país sense memòria va per mal camí"

Esther Llorenç i Aïda Lorenzo

La vida a casa d'Aïda Lorenzo va canviar el 8 de març de 1939, el dia que van matar el seu pare, després d'un consell de guerra que no arribava a simulacre de judici. Ella només tenia 13 mesos i encara no era conscient que li esperava un futur complicat. El pare, Juan Lorenzo Alcalde, un guàrdia civil instal·lat a Figueres que va jurar fidelitat a la República, va ser una de les víctimes dels primers afusellaments perpetrats a Girona pels franquistes. Quan els nacionals van arribar a Figueres, ell s'havia presentat a les dependències policials, conscient que era el seu deure com a home d'ordre. Ja no en sortiria. "El van acusar d'haver intervingut en el 18 de juliol, quan en realitat no havia fet res, simplement el que li van manar", explica la néta, Esther Llorenç, que juntament amb la mare (Aïda Lorenzo) promouen l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme. L'entitat lluita per dignificar la memòria de les víctimes i aconseguir l'anul·lació dels consells de guerra. "Hem de fer memòria; un país sense memòria va per mal camí", afirma Llorenç.

La néta del guàrdia republicà posa exemples per retratar la bonhomia de l'avi afusellat: "Uns dies després del 18 de juliol, uns milicians van visitar l'edifici on vivia el meu avi. Volien detenir la gent de dretes i ell va intercedir perquè no s'enduguessin aquelles persones". Mentre l'home complia amb la seva funció a Figueres, sense sospitar el destí que li oferiria la Guerra Civil, una altra part de la família -de tarannà molt conservador- ho passava malament. Un cosí de l'àvia d'Esther Llorenç, rector de Maçanet, va haver de fugir del poble, amb l'ajuda dels veïns, que l'acabarien amagant en masies. Els capellans corrien perill davant dels comitès més reaccionaris. "La família de Llagostera era molt de dretes i la germana del capellà no el va poder tenir a casa perquè estava vigilada i tenia por", comenta Llorenç. Eren els equilibris que exigia la guerra, que va separar milers de famílies, víctimes de l'horror, de la set de venjança.

Després de completar els estudis a Figueres, Aïda Lorenzo va optar per marxar a París. El 1962 va tornar breument a l'Empordà per donar a llum l'Esther. Més de tres dècades després, mare i filla van traslladar-se definitivament a Catalunya, on van iniciar un treball sense fi per restituir l'honor dels represaliats. "No volem venjança, volem tancar ferides", apunta Llorenç.