El Museu d'Història de Barcelona obre el focus
i situa el conflicte català en el mapa de les tensions europees i les potències internacionals
El món el 1714
LAURA SERRA
El món del segle XVII ja era un mercat globalitzat i
interconnectat per rutes comercials transoceàniques. El centre neuràlgic
no era Europa sinó l'Àsia -sobretot l'Índia i la Xina-, origen de
manufactures i espècies preuades. Portugal i Espanya continuaven
explotant les riques terres americanes. Aquest equilibri trontolla,
però, quan potències com Holanda, Anglaterra i França pugnen per
aconseguir el lideratge mundial del comerç i alhora l'hegemonia al
continent. L'escenari que havia dibuixat la Pau de Westfàlia el 1648
comença a esquerdar-se. És l'època de la construcció dels estats
moderns, de grans avenços científics (Halley, Newton, Locke), de
l'expansió del Barroc, de la música de Bach, Vivaldi i Händel i de la
invenció de la borsa.
Aquest context internacional
també explica i ajuda a entendre l'inici de la Guerra de Successió a
Catalunya. El Museu d'Història de Barcelona acaba d'inaugurar una altra
de les grans exposicions del Tricentenari, El món del 1714, que
es podrà veure fins al setembre del 2014. La mostra ressegueix, a través
d'un viatge pel globus terraqüi, la geopolítica internacional. "L'Onze
de Setembre és en realitat l'episodi final d'un conflicte d'abast
europeu i mundial", deia ahir el comissari del Tricentenari barceloní,
Toni Soler. "Sense el joc d'equilibris europeu no es pot entendre
l'aliança catalana amb l'Anglaterra parlamentària i l'Holanda
republicana", afegia.
La periodista Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens,
ha comissariat una mostra ambiciosa, que permetrà que el visitant giri
per tot el món sense moure's del Saló del Tinell guiant-se per
reproduccions de gravats, quadres, plànols, peces arqueològiques i
documents originals. Els primers materials que es poden observar dins
d'una vitrina són significatius: un llibre que documenta la creació de
la Companyia Nova de Gibraltar per tal que Catalunya pogués comerciar
amb el Nou Món sense passar per Sevilla, el dibuix d'un meteorit en un
manuscrit del 1704 -aleshores un fenomen encara sense explicació i
presagi de les desgràcies que havien de venir- i un mapamundi de l'època
amb les principals rutes comercials. A continuació fem una mirada al
panorama global al tombant de segle.
L'Índia, origen de riquesa
S'hi instal·len companyies europees per comerciar
Els tallers tèxtils més importants eren a
l'Àsia -"Com en l'actualitat", diu Pujol-, i d'aquí vénen les preuades
indianes. A finals del XVII, l'Índia de l'emperador mogol Aurngzeb es va
desmembrant, cosa que és aprofitada per companyies europees
-majoritàriament angleses però també holandeses, portugueses, franceses i
daneses- per imposar-se en el negoci de teles, cotó, tints i te.
La Xina en expansió
Una potència econòmica que vol expandir-se al Tibet i Mongòlia
"Als europeus els interessava tot, de la
Xina: la porcellana, la seda, el te. Als xinesos només els interessava
la plata americana i els coneixements dels jesuïtes", explica Pujol. La
mostra fins i tot recull fragments de porcellana xinesa trobada en
excavacions a Barcelona.
L'eclosió del Japó
Un país aïllat i sota un control ferri, amb l'excepció del comerç
Des del 1633 el Japó s'havia mantingut
aïllat. Però no van ser aliens a la febre del comerç. Així, van
construir una illa artificial a la badia de Nagasaki per poder comerciar
amb holandesos i xinesos sense que haguessin de trepitjar el sòl sagrat
japonès controlat pels samurais. Edo, avui Tòquio, es va convertir amb
un milió d'habitants en una de les ciutats més poblades del món.
El Carib, punt estratègic
La gran cruïlla global, un territori cobejat per tothom
El Carib és l'escenari clau de les rutes
comercials. Hi passen les matèries primeres cap a Europa (tabac, cafè,
sucre), en salpen els metalls preciosos extrets del sud i hi arriben els
esclaus. Tots els europeus volien infiltrar-se a les Antilles. Els
corsaris eren els agents de seguretat.
Amèrica, rica i assetjada
Espanya i Portugal exploten el sud, i la resta ataquen el nord
Portugal i Espanya es reparteixen el pastís americà. Castella tenia
territoris des de Califòrnia fins a la Patagònia. Portugal descobreix or
a Mines Gerais. La diversitat racial és tal que alguns quadres de
l'escola mexicana instrueixen sobre com s'han de dir els fills mixtos: " De negro y india, lobo. De español y mulata, mestizo
", entre altres. A Amèrica del Nord, França, Holanda i Anglaterra van
fent incursions per ocupar territori verge. Nova York es va dir primer
Nieuw Amsterdam.
Tràfic d'esclaus de l'Àfrica
El Brasil, principal importador de persones del golf de Guinea
L'imperi otomà s'estenia fins al Sàhara. Per sota, només hi havia
alguns assentaments francesos, portuguesos i holandesos. El comerç més
puixant era el tràfic d'esclaus, sobretot de la costa occidental cap a
l'Amèrica del Sud i, amb menys quantitat, de l'oriental cap a l'Àsia.
Canvi de torns a Europa
L'Atlàntic guanya la partida econòmica a la Mediterrània
Es consoliden les monarquies absolutes.
"La necessitat de recaptar impostos contribueix a la necessitat d'un
estat més fort", afirma la comissària. Lluís XIV i Versalles van ser el
gran exemple de poder i repressió. Holanda i França, el contrapunt
oposat. El xoc de potències arribaria en diferents fronts.
