PLATS TÍPICS GENERALS
La nostra alimentació primordial es basa en l’anomenada trilogia mediterrània: blat, vinya i olivera; però també en la pirinenca, amb el porc i el corder, el llard, la llet i els formatges… Hom sol considerar típicament catalans certs menjars, com el pa amb tomàquet, les torrades amb oli fregades amb all, la botifarra o llonganissa amb seques, l’escudella i la carn d’olla, el capipota, l’escalivada, les faves, el sofregit i la picada, l’allioli, el romesco, el xató, la samfaina, les postres de músic, mel i mató, la crema...
PLATS LOCALS QUE S'HAN ESCAMPAT ARREU
Hi ha hagut un procés pel qual plats de la cuina tradicional de certes comarques s’han estès a la totalitat del territori: el suquet de peix i el pollastre amb escamarlans, plats empordanesos; l’oca amb peres o amb naps, els rossejats i l’arròs o els fideus a banda, de les Terres de l’Ebre; els romescos, les cassoles de tros de la Terra Ferma… Alhora, hi ha àpats circumscrits a un espai i a un temps que han adquirit rellevància en el calendari popular, com una festa i un ritu gastronòmic preceptiu: xatonades, calçotades, cargolades,boletades…
CALENDARI GASTRONÒMIC FESTIU
El calendari de la cuina popular tradicional és marcat per les estacions i pels calendaris agrícola i ramader i, al seu torn, per les fires i festes anyals. Les característiques bàsiques d’aquests àpats són el caràcter extraordinari, l’abundància i el sentit de comunió entre el grup de comensals. De tots els àpats, cal remarcar el calendari llaminer tradicional, de coques i pastissos. Comença amb els torrons i les neules del temps nadalenc; el tortell de massapà de Reis (amb la sorpresa de la fava amagada); els borregos de Sant Antoni Abat (que inicien el cicle de Carnestoltes), en segueixen les coques de llardons del Dijous Gras, els panadons de Dimecres de Cendra i els bunyols del Divendres de Quaresma. Per Sant Josep, crema cremada, i també recuit i menjar blanc; per Rams, currotacos i fruites confitades; per Pasqua, mones amb guarniment d’ous naturals o de xocolata. Arriben Sant Joan i Sant Pere amb les coques de pinyons i de fruites. Codonyat a la tardor, i panellets i castanyes per Tots Sants…No sols hi ha una distribució temporal de la llepolia tradicional, sinó també territorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada