Cicle de Tardor. La Castanyada
Comença per Sant Miquel, el dia 29 de setembre i acaba el 21 de desembre, per Sant Tomàs, solstici d’hivern.
La Castanyada consisteix a menjar castanyes i moniatos torrats i panellets. D'aquest ritual se'n té constància des de finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, de reminiscències ancestrals i es fa el 31 d'octubre, a la vespra de Tots Sants, festa catòlica en commemoració de tots els sants que se celebra el dia 1 de novembre i la qual segueix, l'endemà, el Dia de Difunts ( o Dia dels Morts).
Amagar-ho tot
Cicle d’Hivern. Els dies de Nadal, Sant Esteve i Reis. El Carnestoltes
Comença per Sant Tomàs i acaba per l’Encarnació, al 25 de març, inici de la primavera. El calendari festiu de l’hivern engloba el Nadal i el Carnestoltes.
El Nadal és l’època de l’Advent (segons la litúrgia cristiana), temps d’espera. Nadal és sinònim de festa foguera. En el costumari tradicional s’indica que el Nadal era el temps en què la comunitat familiar es reunia al voltant del foc. El Tió de Nadal és la síntesi dels antics ritus de la llar; és un tros de soca gruixuda triat per a cremar, i simbolitzava el Foc Nou. Actualment ha esdevingut en un ritual dedicat als infants, i consisteix a colpejar el tió tot recitant una oració o cantarella màgica que incita la soca a «cagar» llaminadures (figues, pinyons, ametlles, nous, torrons, xocolata) i regals. El Nadal és també l'exaltació de la verdor i de la lluminositat. Arreu tot es guarneix de verd: és el cas dels pessebres.
El pessebre ha de durar des de Santa Llúcia fins a la Candelera, però actualment la seva durada és limitada per la de les vacances de Nadal. El paisatge del pessebre tradicional reprodueix la ruralia catalana, amb especial atenció a la figura del caganer, expressió popular i escatològica de l'antic ritual de fertilització de la terra. També hi ha la tradició (força recent) dels pessebres vivents i de les fires de pessebres, com la de Santa Llúcia (13 de desembre) a la capital de Catalunya.
El dia de Nadal, el 25 de desembre, és tradicional l'àpat de Nadal, que reuneix a dinar tota la família; el menú comença amb escudella i carn d’olla, segueix del rostit i acaba amb neules i torrons.
El dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, l’àpat tradicional són els canelons fets amb el sobrant de la carn d’olla del dia de Nadal. També diu la tradició que, per Sant Esteve, s’ha de dinar amb les tovalles del dia abans, preservant així els bons auguris que s’han desitjat el dia de Nadal.
«L’home dels nassos» és potser el darrer vestigi de l'antiga celebració de Sant Silvestre, el dia 31 de desembre, sant venerat com el protector contra les bruixes i els mals esperits. Aquest és el dia que surt al carrer l'home dels nassos, que té tants nassos com dies té l’any.
La Nit de Reis, a la vespra del dia 6 de gener en què la litúrgia cristiana celebra l’adoració dels reis o mags descrita a l’Evangeli, avui per avui destaca, sobretot, per les cavalcades dels tres reis mags amb les seves carrosses pels carrers de les viles i ciutats, i els infants lliuren als reis o als seus les cartes amb la llista de totes les joguines desitjades. Nit especial i màgica, els nens deixen una sabata seva (com a senyal) al balcó o al damunt de l'ampit de la finestra, menjar per als reis, un cossi d’aigua i un grapat de garrofes per als camells.
El Carnestoltes, en data variable del mes de febrer (segons el calendari catòlic). Considerada una festa no cristiana (però tolerada) on el protagonista, el rei Carnestoltes, és sinònim de disbauxa, de llicències i d'excessos, d’inversió social i de llibertinatge. El Carnestoltes actualment ha esdevingut una festa popular d’arrel tradicional, amb connotacions medievals, rurals i folklòriques. En aquesta festa hi perdura la pràctica de disfressar-se, emmascarar-se o cobrir-se el rostre amb antifaços, el transvestisme, les comparses, les rues o cavalcades i els balls de màscares i mascarons. Finalitza el Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma, moment en què comença (pels catòlics) el dejuni i la penitència per tots els excessos anteriors.
Cicle de Primavera. La Quaresma i la Pasqua Florida. El Corpus
Comença amb l’Encarnació, el dia 25 de març, inici de la primavera, i acaba amb el solstici d’estiu, per Sant Joan, el dia 24 de juny.
La Quaresma és sinònim d’austeritat, tristesa, abstinència i penediment, segons la litúrgia cristiana. La Quaresma comença el Dimecres de Cendra i conclou amb el temps de Passió i la Setmana Santa.
Vella Quaresma La Passió, la segona setmana de la qual és la Setmana Santa, comença amb el Diumenge de Rams i escorona amb la Pasqua Florida o de Resurrecció. També és inici de les fires i mercats del Ram, de Dijous a Dissabte de Passió (o de Rams). El Divendres de Passió desfilen les processons de les confraries dels Dolors.
Per Pasqua Florida és tradicional sentir el retruny dels trabucs i el cant de les caramelles. Les colles de caramellaires s’acompanyen de flabiol i tamborí, sac de gemecs, gralla…i visiten cases i masies davant les quals canten; és tradició que se'ls obsequiï amb llaminadures o queviures. A molts indrets s’hi fa el ball de bastons, de cascavells i de cintes, a més a més de les desfilades dels trabucaires, com a Sant Llorenç de Morunys.
La mona de Pasqua és una coca o pastís, generalment guarnit d'un o més ous durs, o bé d'ous de xocolata, que es menja per la festa de Pasqua Florida i que els padrins regalen als seus fillols.
La Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, és el dia dels enamorats i el dia de la rosa i del llibre. Aquesta celebració neix de la llegenda de la lluita de Sant Jordi amb el Drac per salvar a la Princesa. Sant Jordi és el patró de Catalunya; considerat protector del blat i de l’ordi, és el successor d’una antiga divinitat europea que afavoreix la vinguda del bon temps i de les bones collites.
La Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, coneguda com la Moreneta és patrona de Catalunya; duu el nom de la muntanya emblemàtica de Montserrat venerada des de temps immemorials, carregada de llegendes, fins i tot a l’entorn de la mateixa mare de Déu.
El Corpus, de data variable, és el dia de l’adoració de l’Eucaristia, segons la litúrgia cristiana. També en aquesta celebració s'hi troben elements pagans: «l’ou com balla», derivat d’un antic ritual de primavera.
D’aquest cicle és la Patum de Berga, sens dubte la festa més emblemàtica de la diada de Corpus.
Cicle d'Estiu. El Foc de Sant Joan. Les revetlles
L’estiu comença amb la festa de Sant Joan, el dia 24 de juny, solstici d'estiu, i acaba per Sant Miquel, el 29 de setembre, equinocci de tardor.
La Nit de Sant Joan és la nit del foc: es cremen barraques al Priorat i a les terres de l’Ebre, s’encenen fogueres per tots els pobles i ciutats, arreu de Catalunya. I és que les fogueres són objecte de tota mena de rituals. El Foc de Sant Joan és sagrat.
Les revetlles són l’acte festiu més popular de les vespres de Sant Joan, de Sant Pere (29 de juny) i de Sant Jaume (25 de juliol). Es fan als espais públics, als carrers o a les places, que es decoren amb garlandes de fanalets i s'hi fan balls a l'aire lliure o sota l’envelat; la menja tradicional són les típiques coques de pinyons i fruites confitades i les de llardons.
La festa major.
El concepte de festa major és sinònim de participació, d’esbarjo, de cavalcades i comparses, de focs i de balls, d'actes lúdics per als grans i per als més petits… És, també, la gran diada d’una vila o ciutat i s’inicia,oficialment, amb el pregó o ban que s’acostuma a realitzar des del balcó de l’ajuntament, a la Plaça major. Moltes de les festes majors se celebren a l’estiu, entre juliol i setembre i, generalment, es relacionen amb la diada d’algun sant o mare de Déu que és, al mateix temps, patró o patrona del poble o de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada