Pompeia, a la Diagonal de Barcelona
El 26 de gener del 1939 es commemoraven 73 anys de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes dirigides pel general Juan Yague i del General Solchaga A partir d'aquest fet podríem analitzar la trajectòria política i ideològica d' alguns dels nostres prohoms :
- Juan Antonio Samaranch Malgrat la seva militància falangista els catalans considerem la proclamació dels Jocs Olímpics de Barcelona com la forma de catalanització i democratització de la seva persona. Cal considerar que el Palau de la Generalitat va tenir les seves restes mortals...
- Carlos Sentís el periodista ‘triunfador’,(...), l’espia de Franco, (...), que va dir en Barnils, l’home que va treballar pel SIM (Servicios de Información Militar) de Burgos, que el 1939 va esborrar el seu passat de periodista en català (ara el reivindica), que va contribuir al saqueig de la casa de Juan Ramón Jiménez, a Madrid, quan el poeta era a l’exili, i que, amb la frivolitat insultant dels vencedors feixistes, escriu sobre la realitat internacional de l’època Tot això ho deia Ramón Barnils l'any 1979 a la revista el Be Negre. Aquest anàlisi de la personalitat de Carlos Sentís és del tot "manipulada" pel ressentiment ja que els catalans que són molt comprensius i ens desfem en homenatges al senyor Carlos Sentis.
- I si anem a l'Empordà : Hi ha prohoms com Salvador Dalí que malgrat la seva amistat amb el general Franco són la gran riquesa econòmica i focus d' atracció de Figueres i de tot l'Empordà. I també a Palafrugell (Baix Empordà) tenim en Josep Pla escriptor que una part dels catalans resessentits van impedir que obtingués el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes. La seves participació en la xarxa d'espionatge a favor de Franco finançada per Francesc Cambó és producte de l'època .Pobre home! ¿Que havia de fer davant la Revolució de la Catalunya republicana ?
Bé aquesta llista podria ampliarse força però és una mostra prou representativa de la nostra tendència a
la desmemoria històrica i al manteniment d'alguns tabús de la història recent.
Sovint hi ha progressistes preocupats per la visió revisionista de la història de la Guerra Civil representada per Pio Moa. Aquest "senyor" ens responsabilitza als professor d'institut d'una suposada rentada de cervell del nostres alumnes. Que no pateixi el sr Moa el catalans ens carectaritzem per tenir força seny, i la seva idea bàsica que la Guerra Civil la van iniciar els republicans l'octubre de 1934 té la seva adaptació catalana : els nostres franquistes catalans van esdevenir tots uns demòcrates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada