El President de la Generalitat de Catalunya s'havia declarat
federal repetidament, i el dia 6 d'octubre de 1934 arriscava la
llibertat i la vida proclamant l'Estat Català dins la República Federal
espanyola. El President de la República espanyola, Manuel Azaña, no era
federal: així ho havia dit diverses vegades, [...]. Heu-vos ací un dels
punts de divergència entre l'il·lustre polític català i l'il·lustre
polític castellà. Tot i les coincidències d'ideari en altres aspectes,
llur diferent apreciació sobre el federalisme hispànic tenia tots els
caràcters d'una manifestació de l'oposició històrica entre Catalunya i
Castella.
Han passat uns anys, [...]. Han passat les últimes setmanes, que han fet trontollar la Península i el món. Manuel Azaña, de cara a la nova realitat que està forjant-se, declarà a un periodista: -Anem cap a una República federal. I Lluís Companys, al seu torn, declara a un altre periodista: -Estem en els inicis d'una República federal. Ja tenim d'acord, doncs, en aquest punt importantíssim, el President de la República espanyola i el President de la Generalitat catalana.
Què ha succeït? Que els fets han demostrat que la concepció de Catalunya, la concepció de Lluís Companys era més justa que la concepció de Castella, la concepció de Manuel Azaña. I aquest, espontàniament, noblement, ho ha reconegut. És la victòria de l'esperit de Catalunya, per al bé de tots els pobles peninsulars.
Anem cap a la República federal. I fa bé el President Companys en demanar que ningú no ho oblidi. [...]. La República federal, cap a la qual ens encaminem, ha d'ésser de tipus amplíssim, per tal de fer-la compatible amb els drets legítims i les vitals ambicions dels pobles peninsulars que han estat oprimits durant segles per l'unitarisme monàrquic. No és l'hora de la mitja autonomia ni del mig federalisme. És l'hora de l'autonomia plena i del federalisme autèntic.
Han passat uns anys, [...]. Han passat les últimes setmanes, que han fet trontollar la Península i el món. Manuel Azaña, de cara a la nova realitat que està forjant-se, declarà a un periodista: -Anem cap a una República federal. I Lluís Companys, al seu torn, declara a un altre periodista: -Estem en els inicis d'una República federal. Ja tenim d'acord, doncs, en aquest punt importantíssim, el President de la República espanyola i el President de la Generalitat catalana.
Què ha succeït? Que els fets han demostrat que la concepció de Catalunya, la concepció de Lluís Companys era més justa que la concepció de Castella, la concepció de Manuel Azaña. I aquest, espontàniament, noblement, ho ha reconegut. És la victòria de l'esperit de Catalunya, per al bé de tots els pobles peninsulars.
Anem cap a la República federal. I fa bé el President Companys en demanar que ningú no ho oblidi. [...]. La República federal, cap a la qual ens encaminem, ha d'ésser de tipus amplíssim, per tal de fer-la compatible amb els drets legítims i les vitals ambicions dels pobles peninsulars que han estat oprimits durant segles per l'unitarisme monàrquic. No és l'hora de la mitja autonomia ni del mig federalisme. És l'hora de l'autonomia plena i del federalisme autèntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada