El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 20 d’octubre de 2013

El crani que porta a replantejar l'origen humà

La troballa del crani més antic i complet d'un homínid de fa 1,8 milions d'anys porta a afirmar que els humans venim d'una única espècie.
 
 
El crani  que porta a replantejar l'origen humà Quan els 'australopithecus' van abandonar els boscos  

El crani que porta a replantejar l'origen humà Quan els 'australopithecus' van abandonar els boscos J.H. MATTERNESS


 MÒNICA L. FERRADO
 
Ni Homo antecessor , ni Homo habilis , ni Homo heidelbergensis . Fins ara s'havia pensat que aquestes i moltes altres eren espècies diferents, de les quals, finalment, van sorgir els Homo sapiens , és a dir, nosaltres. Ara un estudi desmunta aquesta idea. L'anàlisi comparativa de restes de cinc cranis trobats a Dmanasi, a Geòrgia, ha portat els científics a concloure que els humans venim d'una sola espècie Homo i que les diferències entre els cranis incomplets trobats fins ara arreu del món de manera aïllada en realitat tenen les mateixes diferències que hi pot haver avui entre una persona i el seu veí o un esquimal, sense que això signifiqui que no pertanyin tots dos a la mateixa espècie, en aquest cas els Homo sapiens . De fet, segons l'article científic, que protagonitza la portada de la revista Science , l'índex de variabilitat, que han calculat amb reconstruccions en 3D, és la mateixa que es dóna entre humans o ximpanzés.

El debat sobre si hi va haver diferents espècies d' Homo o si venim d'una sola espècieno és nou, encara que fins ara per defensar una idea o l'altra no hi havia prou proves científiques. L'excepcionaltitat del jaciment de Dmanasi podria fer decantar la balança. "L'article és polèmic, ells ho consideren una prova", valora Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), un centre que col·labora amb l'equip de recerca que treballa a Dmanasi.

Capacitat cranial

Fa 8 anys al jaciment de Geòrgia es va trobar el crani sencer més antic d'un homínid. En concret, té 1,8 milions d'anys. Juntament amb aquest fòssil, anomenat crani 5, s'han trobat altres cranis força complets de quatre individus més, amb els quals s'ha pogut comparar. Per als paleontòlegs, el jaciment és un autèntic regal. "Per primer cop, ha permès tenir una bona mostra en què analitzar el nivell de variació dels cranis", afirma Salvador Moyà, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. "Aquesta variabilitat suggereix que tots els noms que s'han donat a moltes troballes no feien falta: cada troballa nova no es mereix un nom i aquest estudi ajuda a posar les coses al seu lloc", afegeix amb claredat Moyà.

La reconstrucció 

En el crani 5 crida l'atenció el contrast entre les grans dimensions de la mandíbula i el volum que devia tenir el seu cervell, tan sols 546 centímetres cúbics, tres cops menys que la mitjana dels humans actuals. "De fet, si la mandíbula i el crani s'haguessin trobat per separat s'haurien atribuït a espècies diferents", afirma Christoph Zollikofer, de l'Institut Antropològic de Zuric, a Suïssa, coautor de l'estudi, en què també participa el Museu Nacional de Geòrgia. Les petites dimensions conviden a replantejar-se altres aspectes de l'evolució. "Té una capacitat molt petita, i això indica que el volum del cervell no té un valor per ell mateix en l'evolució dels Homo , té un valor relatiu. Possiblement el més important van ser els canvis estructurals", afirma Moyà. "El problema és que resulta molt difícil tenir registres sobre la reestructuració del cervell", afegeix.

A Dmanasi juntament amb els fòssils d'homínids hi ha altres restes de plantes, d'ossos d'altres animals carnívors i eines de pedra que probablement feien servir per tallar el que caçaven. S'espera que el conjunt del jaciment pugui oferir llum en relació amb altres aspectes. 

Els cinc cranis trobats pertanyen a la mateixa època geològica, i queda per concretar si formaven una família. El crani complet pertany a un mascle adult d'un metre i mig d'alçada que patia artritis i tenia unes dents molt grans. El sexe es dedueix per un dimorfisme sexual: la protuberància al front a l'altura de les celles. Les proporcions de cames i braços ja eren com les dels humans moderns. Es creu que és una forma primitiva d' Homo , probablement dels primers que van sortir de l'Àfrica cap a Europa. Els altres cranis trobats al mateix jaciment pertanyen a una femella, un infant, un avi sense dents i un altre mascle.

Conviure amb felins

Un 18% de les restes d'altres animals que s'han trobat a Dmanasi pertanyen a carnívors, felins amb dents molt afilades i un guepard gegant. Les confrontacions entre els homínids i els seus enemics devien ser freqüents. De fet, els cinc cranis s'han trobat en caus subterranis, on probablement els carnívors els van portar per acabar de devorar del tot el seu cos. Els investigadors creuen que els esquelets ja feia dos segles que eren dins les coves quan van quedar sepultats. 

Pel que fa al nom d'aquesta espècie que unifica tots els homínids, els investigadors creuen convenient denominar-la Homo , encara que també han considerat la d' Homo erectus . Les veus discordants respecte a les conclusions de l'estudi també s'han fet ressò en un article a Science . Per Fred Spoor, del Max Planck Institute de biologia evolutiva, que va analitzar dos cranis d' Homo habilis i va arribar a la conclusió que eren diferents dels Homo erectus , les comparacions que s'han fet amb 3D són molt limitades i superficials.

Quan els 'australopithecus' van abandonar els boscos

Fa més de 2,5 milions d'anys, els Australopithecus que vivien a la perifèria de les zones boscoses, al límit entre la sabana i el bosc, van evolucionar cap al bipedisme per canvis en l'entorn. "Probablement per la crisi climàtica que va originar la glaciació dels pols i, per tant, una gran baixada de temperatures, les selves tropicals humides es van contreure i la sabana va guanyar espai", explica Salvador Moyà, director de l'Institut Català de Paleontologia. Els més ben adaptats van sobreviure. A la sabana, caminar sobre dues potes resulta més avantatjós per detectar els depredadors i moure's. Les cames dels Homo també eren més llargues, tenien braços curts i més capacitat pulmonar. Així van evolucionar i van iniciar el viatge cap a Àsia i Europa.