El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Els neandertals tenien escuradents

Segons un estudi de l'IPHES, feien servir un estri de fusta per alleujar el dolor a la boca per gingivitis
Els neandertals tenien escuradents  

Els neandertals tenien escuradents IPHES
 
Eliminar restes de menjar que ens queden entre les dents i que sovint ens molesten és una de les funcions més comunes de l'ús dels escuradents. Aquest hàbit està associat al gènere Homo des de molt antic, ja que fins i tot s'ha documentat en dents d'individus que van viure fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. Ara, però, una nova investigació, basada en les restes fòssils d'un neandertal, ha demostrat que aquest homínid també feia servir els escuradents per calmar el dolor produït per algunes malalties bucals com la inflamació de les genives (malaltia periodontal). 

Es tracta del registre més antic mai trobat d'un tractament pal·liatiu associat a una malaltia de la boca, segons un article que publica la revista PLOS ONE, amb els resultats d'aquesta recerca realitzada per membres de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Diputació Provincial de València. 

Queixals marcats

Els investigadors han analitzat les marques d'escuradents en molars de restes fòssils de neandertals del jaciment de Cova Foradà, a València. Es tracta d'un neandertal associat a indústria lítica mosteriana, és a dir, de fa aproximadament entre 150.000 i 50.000 anys. 

En primer lloc, la investigació va evidenciar que les restes maxil·lars presentaven porositat, un tret característic de deteriorament que deixava clar que aquell homínid va patir gingivitis, fins al punt d'haver perdut massa òssia, en concret entre quatre i vuit mil·límetres, de manera que les arrels de les dents, normalment a l'interior dels alvèols, quedaven exposades. "Aquest individu, en un intent d'alleugerar les molèsties que li ocasionava la malaltia periodontal, amb una important inflamació de les genives que molt sovint és sagnant, tindria moltes molèsties i va utilitzar un escuradents de manera sistemàtica", explica Marina Lozano, investigadora de l'IPHES. "És molt possible que li quedessin fragments d'aliments entre les arrels dentals i les genives i intentés treure's aquestes restes de menjar per calmar el dolor", afegeix Lozano. A més, la inflamació de les genives per si mateixa també provoca sensació de tenir un cos estrany sense que hi sigui. Això faria que, tal com fan avui dia molts pacients de malaltia periodontal, aquell neandertal fes servir l'escuradents amb més freqüència i intensitat, cosa que li va causar dos solcs a la zona de contacte entre dues dents. 

Teràpia primitiva 

Els casos de solcs dentals ocasionats per escuradents són nombrosos entre els neandertals, encara que generalment no estan associats a cap malaltia dental. "En el cas de Cova Foradà, l'escuradents no va ser utilitzat tan sols com una primitiva forma d'higiene dental, sinó que està associat a una patologia dental i a un intent d'alleujar el dolor, i és el que el fa singular", valora Lozano. "Aquest estudi suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d'adaptacions al medi i de recursos, fins i tot, en el camp de la medicina pal·liativa", conclou la investigadora. Les restes del neandertal també han permès determinar que no tenia càries ni havia patit abscessos, tot i que les dents conservades presentaven un gran desgast, fruit d'una dieta abrasiva, basada en aliments durs i fibrosos.