El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 16 de novembre del 2013

75 ANYS DE LA BATALLA DE L'EBRE Guia per caminar pels espais dels combats

Associacions i entitats batallen per mantenir el patrimoni històric
 

JORDI ALGUÉ . Corbera d'Ebre

 Guia per caminar pels espais dels combats
 
Els escenaris de la Batalla de l'Ebre són un valuós i divers llegat històric i arquitectònic perceptible encara a la Terra Alta, un territori on es va desenvolupar el nucli central de la lluita. Acostar-se a aquesta comarca és una magnífica oportunitat per reviure els episodis que van passar fa 75 anys. Institucions i entitats del territori lluiten el seu darrer combat per sobreviure al pas del temps i a la falta de recursos. Avui el Govern ret homenatge als soldats morts i desapareguts. S'inaugurarà una placa al Memorial de les Camposines, on ja hi ha 1.246 noms inscrits. David Tormo, responsable del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe), tem que després dels actes de celebració del 75è aniversari, l'Ebre caigui en l'oblit: "Treballem perquè tota la feina feta no sigui flor d'un dia". La xarxa de llocs per visitar inclou línies de trinxeres, memorials, refugis, campaments, búnquers i punts de comandament. 

La vida quotidiana dels soldats al front

El Comebe és un consorci format pels municipis de la zona, el consell comarcal i la Generalitat. Compta amb el Centre d'Interpretació 115 Dies, a Corbera d'Ebre, que funciona com a punt de recepció de visitants, i quatre centres en diferents pobles: Soldats a les Trinxeres, a Villalba dels Arcs; Hospitals de Sang, a Batea; Les Veus del Front, al Pinell de Brai, i els Internacionals a l'Ebre, a la Fatarella. També organitzen visites als principals escenaris del conflicte, entre els quals hi ha el mateix poble vell de Corbera. Passejar pel que en queda dels seus carrers és transportar-se a l'horror de la guerra.L'església de Sant Pere, que corona el conjunt, ha estat rehabilitada aquests darrers anys i el seu interior funciona com a auditori i espai expositiu. Des de dalt del campanar hi ha una vista privilegiada de 360 graus sobre el terreny on van tenir lloc les hostilitats. Segons Josep Llop, president de l'Associació del Poble Vell, "l'objectiu és dinamitzar el poble de Corbera a partir de l'actiu patrimonial i històric que representa el poble vell". A set quilòmetres de la localitat hi ha el Memorial de les Camposines, un espai d'homenatge als morts de la batalla.
 
Consorci del Memorial de la Batalla de l'Ebre

La cota 402, el turó des d'on es va dirigir l'ofensiva

La Terra Alta té una llarga tradició informal de recopilació de material bèl·lic, que arrenca de l'època de postguerra. Els veïns anaven a buscar ferro per sobreviure. Amb els anys aquests aficionats a la recerca han bastit una interessant i atapeïda sala d'exposicions: La Trinxera. D'aquesta mateixa tradició en sorgeix l'associació Cota 402, que ha aconseguit recuperar la posició de comandament de l'exèrcit republicà, situada dos quilòmetres al nord, d'accés lliure i amb automòbil. "La supervivència dels espais es fa sobretot a través del voluntariat de la gent del territori. Si des de l'administració es volgués fer un treball més rigorós, caldria un equip més gran d'especialistes. Ni tan sols hi ha un protocol consensuat sobre el tema dels desapareguts", lamenta Joan Antoni Montaña, portaveu de l'associació Cota 402

Exposició La Trinxera

Monuments a la Lleva del Biberó i als Internacionals

El Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre neix com a iniciativa d'un grup d'estudiosos i col·leccionistes de Gandesa, interessats en la història, la recuperació de material documental, bèl·lic i cultural de l'època. L'objectiu és potenciar el coneixement d'una part de la nostra història. El centre, reobert el 2011 a la casa modernista Sol, ofereix una visió general del que va passar entre els mesos de juliol i novembre del 1938, amb l'exhibició d'una part del seu fons de 1.500 peces.Al voltant de Gandesa s'alcen les escarpades serres de Pàndols i Cavalls, de record funest per als combatents. Moltes de les seves cotes són accessibles en automòbil, entre les quals destaquen la cota 705 amb el monument erigit pels supervivents de la Lleva del Biberó. Si el que es vol és fer camí a peu pels nombrosos espais i barrancs, cal endinsar-se per la Ruta de la Pau, que visita indrets tan emblemàtics com la Fontcalda, Santa Magdalena, la disputada cota 666 i el monòlit dedicat als Internacionals a la vall Closa.A l'oest de Gandesa hi ha el Clot del Moro, on l'exèrcit sollevat va instal·lar el seu punt de comandament i des d'on Franco va dirigir la batalla.
Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre

L'última empremta de la resistència republicana

Els investigadors de l'Associació Lo Riu treballen des del 2007 en l'estudi i la difusió del patrimoni arqueològic de les Terres de l'Ebre. Àlex Sambró, president de l'associació, és molt crític amb el Govern. "Les administracions no compten gens amb les organitzacions del territori. S'han destruït béns patrimonials amb la implantació eòlica, s'han gastat molts diners en centres d'interpretació i gens a obrir fosses comunes, quan hi ha molta gent que encara busca els seus familiars desapareguts", explica Sambró. El projecte principal de l'associació Lo Riu se centra en la línia fortificada de la serra de la Fatarella, que difonen mitjançant seminaris, visites guiades i una sala d'exposicions a la Fatarella, la darrera localitat ocupada per l'exèrcit franquista. Al llarg de la serra que s'estén al nord-est de la localitat hi ha un interessant sistema de fortificacions, l'última empremta de la resistència republicana a l'Ebre. 

Associació Lo Riu