El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 19 de desembre de 2013

Josep Tarradellas, durant la Guerra Civil

Lluís Companys i Josep Tarradellas a l'enterrament de Buenaventura Durruti a Barcelona. 


Com ens anuncia l'editor de l'obra, aquest és el segon volum sobre Josep Tarradellas, a partir dels documents de l'Arxiu Montserrat Tarradellas Macià (el nom de la seva filla) de Poblet. Un arxiu més que interessant, per cert. Perquè la persona i el personatge que la majoria de gent actual identifica com el primer president de la Generalitat de Catalunya, després d'una guerra i d'una dictadura, va ser un polític de llarg recorregut. Tant que va començar amb aquella Generalitat republicana presidida per Macià. El mateix editor també ens informa que va ser, precisament, durant la Guerra Civil quan la seva importància va fer un pas decisiu. Un pas que no es perdria en el llarg exili que, com altres catalans, va viure fins al seu retorn a Catalunya. Esperem, doncs, el volum que seguirà aquest d'ara. 

El llibre que ens ocupa arrenca amb un estudi de 85 pàgines a càrrec de l'historiador Josep Lluís Martín Ramos, que ens situa l'home i el seu temps, ja delimitat en el títol. Seguidament inclou Textos i documents, amb documents institucionals, un apassionant Diari de la Guerra Civil, i un sorprenent Quadern de fotografies, que ja valdrien el volum, en cas de no tenir molts altres mèrits. Tot plegat completat amb quatre apèndixs ("Mapa", "Cronologia", "Índex de noms" i de "Documents"). Excel·lent, si no fos que a l'índex de noms tan sols s'han indexat els de l'apartat "Textos i documents". El resultat d'aquesta peculiaritat fa que, un Nicolau d'Olwer, per exemple, hi aparegui tan sols quatre vegades, quan al text introductori el trobem diverses vegades més. Un error gens marginal, creiem. I ho lamentem perquè altres errors menors i més comprensibles, com un "Josep M. Sbert", per un "Anton M. Sbert", o un "director" del Banc d'Espanya, per un "governador", se superen amb èxit amb opinions com el paper de Tarradellas quan era conseller de Finances i adquiria armament o "auxiliant" els catalans residents a França i també el polèmic Joan Puig i Ferreter.
 
Ja ens hem referit a l'apartat Tarradellas en estat pur. És a dir, al seu Diari de la Guerra Civil (1936-1939). Si algú dubtava de l'antagonisme entre ell i els comunistes, a partir d'aquest diari no ho farà més. I si algú pensava que ser el segon del president Companys ("Dandy", segons Tarradellas) no era fàcil, tampoc creiem que se sorprengui que el desembre del 1938 (a 26 dies de la caiguda de Barcelona en mans dels franquistes) Tarradellas pensés de Companys "Quanta pobresa i quina poca fe en els ideals i amb ell mateix" (p. 403); o -mentre reporta una discussió amb "la Carmeta" (AKA, Carme Ballester, senyora segona de Companys)- "Ha fet de comunista i espanyolista cent per cent" (p. 415), o "Vol repetir [Companys] la jugada del 19 de juliol del 1936... embarcar a tots per salvar-se ell sol". No cal seguir, però n'hi ha més. 

Tot amb tot, aquest és un volum que tant pot entusiasmar els estudiosos del tema (i sembla ser que n'hi ha molts), que d'un sol dels documents que aporta en poden treure una tesi o un llibre, com els lectors corrents -nosaltres-, que agraïm cada vegada més conèixer millor els nostres presidents de totes les èpoques.