El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 19 de desembre de 2013

MEMÒRIA HISTÒRICA Càstigs exemplars: els últims sentenciats a mort

Més de 4.000 executats a Catalunya en judicis sumaríssims 

HOMENATGE El març del 1978 els amics i familiars de Salvador Puig Antich van voler retre-li homenatge al cementiri. 
Sílvia Marimon  

Franco creia que la decisió del govern de la República d'eliminar la pena de mort era poc seriosa. " Por un sentimentalismo de notoria falsía y que no se compagina con la seriedad de un Estado fuerte y justiciero ", escriu al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 7 de juliol del 1938. I la torna a promulgar. Al mateix BOE assegura que la pena de mort no necessita ni justificació ni explicació.

"El franquisme, fins a l'últim moment, va ser repressiu i va actuar amb duresa -diu l'historiador i advocat Josep Cruanyes-. Simplement va anar actualitzant els mecanismes de repressió per fer-los més efectius", afegeix. La prova és que el 27 de setembre del 1975, tres mesos abans de la mort de Franco, diversos escamots van afusellar Jon Paredes, Angel Otaegi, José Humberto, Ramón García i José Luis Sánchez. Es va optar per les bales, perquè a Espanya no hi havia prou botxins per matar-los tots cinc simultàniament. La seva execució no és fortuïta: "En el cas dels cinc últims executats, el missatge que es vol donar és que no surt gratuït atemptar contra les forces de seguretat. Franco es moria i es volia blindar militars i policies", explica l'historiador Andreu Mayayo.

Salvador Puig Antich, executat pel garrot vil, va ser víctima d'un altre moment històric. El govern franquista havia de demostrar que era ferm. Amb la seva execució es volia venjar la mort del president Luis Carrero Blanco.

A Puig Antich se'l va acusar d'haver matat el policia Francisco Anguas. Va ser un judici ple d'irregularitats. No es van admetre ni proves ni testimonis. "Va ser una farsa", afirma l'advocada Magda Oranich. Des de llavors les germanes de Puig Antich batallen perquè es revisi la sentència del consell de guerra del 8 de gener del 1974.

Les germanes Puig Antich han hagut de travessar l'Atlàntic i unir-se a la querella argentina contra els crims franquistes. Fa sis anys ho van intentar, sense èxit, amb el Tribunal Suprem espanyol. Se'ls va negar la revisió del cas. No es rendeixen ni tenen cap intenció de quedar-se de braços plegats.

L'advocat Carlos Rey era l'únic lletrat que hi havia en aquell tribunal militar. Tal com va destapar l'ARA, Rey va redactar, com a ponent, la sentència que condemnava Puig Antich, i ha estat l'advocat que ha representat els interessos de la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en el cas Método 3. Ell defensa la seva actuació: "No em penedeixo de res perquè tot el que vaig fer era en aplicació de la llei vigent", va dir a l'ARA. La coneixia bé. "Com a capità auditor era qui certificava la legalitat del judici", afirma Mayayo.

Sense testimonis ni proves

"Puig Antich va ser condemnat abans que comencés el judici", diu Merçona, la seva germana petita. Ella llavors tenia 13 anys i recorda la sala on es va celebrar el judici, que va durar menys de sis hores. "Era plena de grisos; hi havia pocs civils", recorda. Franco no es prenia gaire seriosament la justícia.Més de deu anys abans de l'execució de Puig Antich, el 20 d'abril del 1963 a les cinc de la matinada, va ser afusellat el dirigent comunista Julián Grimau. Li van disparar 27 bales, però van fer falta tres trets de gràcia per rematar-lo. Durant els brutals interrogatoris, Grimau va caure misteriosament per la finestra. El govern va defensar que s'havia intentat suïcidar. Era poc creïble.

Al seu judici, celebrat el 18 d'abril, no hi va haver testimonis. Tot es basava en segones versions i en un llibre d'un advocat que l'identificava erròniament. Una altra irregularitat: l'auditor Manuel Fernández Martín havia falsificat el seu títol d'advocat. Malgrat tot, als arxius de la justícia espanyola Grimau continua sent un delinqüent. Com en el cas de Puig Antich, el Suprem s'ha negat a revisar el cas.

A l'Arxiu Nacional de Catalunya s'hi guarden 111.262 procediments judicials que, a partir del 1939, van generar els consells de guerra celebrats a Catalunya. Més de 80.000 persones van patir represàlies. Unes 4.000 van ser executades.

Les bales i les últimes imatges de Txiki

La justícia espanyola es nega a mirar el passat. Tomba qualsevol intent de les famílies de les víctimes del franquisme d'investigar i revisar els seus casos. Però el Museu d'Història de Catalunya en guarda la memòria. Fa un parell d'anys, Magda Oranich va donar al museu les bales i les fotos de l'últim afusellat pel franquisme a Catalunya, Jon Paredes, conegut com a Txiki. Txiki tenia només 21 anys quan el van acusar de pertànyer a ETA i d'haver matat un policia a Barcelona. Va ser afusellat, a Collserola, per un escamot format per voluntaris de la Guàrdia Civil el 27 de setembre del 1975. El judici va durar menys de dues hores i el van condemnar sense cap prova. Quan en les hores prèvies a l'execució un militar se li va acostar estranyat per la seva tranquil·litat, ell va contestar: "Nosaltres no ens hem d'avergonyir per ser aquí. Vosaltres, sí". De res van servir les peticions d'arreu del món. Pau VI va pregar a Franco que indultés Txiki. El dictador en va fer cas omís. Dotze ambaixades van abandonar la capital espanyola després de l'execució. Franco va dir, des del balcó de la Plaza Oriente, que les mobilitzacions internacionals de protesta responien a una conspiració de maçons i comunistes.