El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 18 de gener de 2014

ELS LLIBRES I LES COSES Lectura, meditació i contemplació

Un sentiment ambivalent d'enveja sana i de rebuig instintiu és el que ens asssalta, als homes i dones del segle XXI, urbanites accelerats, davant la vida monacal. Vas a Poblet o a Montserrat i sents una mena d'atracció fatal. Doncs bé, això és el que també notareu si llegiu la monografia d'Ezequiel Gort La cartoixa a Catalunya, espiritualitat i senyoria, número 358 dels Episodis de la història de Rafael Dalmau Editor. Malgrat els més de nou-cents anys d'existència, els cartoixans no han canviat mai: " Nunquam reformata, quia nunquam deformata ". Seguint la regla de sant Bru de Hartenfaust (o de Colònia), la seva vida és de silenci absolut i aïllament. Són com eremites en comunitat.Lectura, meditació, oració i contemplació. Només mengen dos cops al dia. El vi, si de cas, aigualit. Res de carn. Prenen aliments que surten de la pròpia horta, peix i aigua abundant. Segons documenta Ezequiel Gort, aquesta manera d'estar al món ha portat els cartoixans a gaudir d'una longevitat destacable. A Montalegre, per exemple, fra Bartomeu Niall va morir el 1518 amb 110 anys. 

El monestir cartoixà més important de Catalunya va ser Escaladei, avui una ruïna museïtzada -l'any passat es va inaugurar la restauració del claustre menor, el capítol i el refetor- que durant segles va dominar la comarca del Priorat, a la qual donava nom: el prior n'era el senyor. El seu poder, a més, es va arribar a estendre per les Garrigues i el Segrià. Fins i tot va disposar d'algunes propietats a Barcelona i va dominar tota la vida peninsular de l'orde, organitzada a través de la província cartoixana de Catalunya, i amb monestirs com ara el de Valldemossa a Mallorca, fundat el 1399, i el de Montalegre a Tiana, al Maresme, que data del 1415 i que segueix en actiu (té web pròpia). La província va passar a ser espanyola el 1784 a instàncies reials. 

Ara que celebrem el tricentenari de la derrota catalana del 1714, val la pena fer constar que durant la Guerra de Successió, Escaladei, emblema dels cartoixans, va tenir una comunitat austriacista que va expulsar o va deixar fugir el seu prior, Fernando Rodrigo, que devia ser borbònic. Perduda la contesa, durant uns anys va seguir donant suport als guerrillers del militar miquelet Pere Joan Barceló, àlies Carrasclet, que va continuar la resistència.