El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 7 de desembre de 2014

Autòpsia de la Transició

Nenes jugant davant de cartells electorals per al referèndum del 1976 / CARLOS PÉREZ DE ROZAS / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA 

Sílvia Marimón 

Felipe González va sentenciar: “ Nada era sorprendente. Nada, salvo la enorme dosis de sentido común en todo aquel proceso, la capacidad para improvisar con sentido común, para superar obstáculos, para no plantear venganzas, para no hacer planteamientos vindicativos... Esas cosas que hicieron que la Transición fuera, a mi juicio, casi una obra maestra”. Però aquesta “obra mestra”, o, per ser més precisos, el relat que s’ha transmès a la ciutadana sobre tot el que va succeir després de la mort de Franco, fa temps que està qüestionada. Cada vegada són més els que desmitifiquen i reescriuen la Transició.

En canvi, també hi ha els que la defensen tenaçment. El 2007 fins i tot es va crear l’Asociación Para la Defensa de la Transición amb l’objectiu de “ recuperar aquel espíritu de concordia ”. Al capdavant hi ha Andrés Casinello Pérez, que va ser fins a finals del 1986 cap de l’estat major de la Guàrdia Civil, o l’exdiputat del PSOE José María Mohedano Fuertes. Al contrari del que seria lògic, el pas del temps, en lloc d’apavaigar les controvèrsies, les ha fet créixer. La memòria de la Transició, contaminada per la crisi política del present, torna a ser camp de batalla ideològica.
Ahir la Constitució espanyola va celebrar 36 anys: ¿era el punt zero a partir del qual s’havia de reconstruir l’Estat? ¿O un horitzó final? A les portes dels quaranta anys de la mort de Franco, quina influència té la Transició? Quin és el seu llegat? ¿Va ser realment un èxit en què tot es va preveure des dels despatxos? Què va passar amb les mobilitzacions socials que van ocupar els carrers? ¿I amb l’esperit crític? ¿Va ser una revolució passiva? Quin paper hi va jugar el rei? Qui en gestiona el patrimoni? ¿Tots els mals i dèficits democràtics que pateix l’estat espanyol són responsabilitat dels que la van gestionar? A qui ha beneficiat? Per què s’insisteix tant en el seu esperit cohesionador? Per què encara ara no es poden jutjar els crims franquistes? I per què ara es qüestiona des de diferents àmbits?

Amb la col·laboració d’historiadors, sociòlegs i periodistes hem intentat respondre a aquestes qüestions. Quatre dècades després, des de diferents mirades, hem volgut entendre la Transició. Hem volgut tornar-la a explicar.