El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dimarts, 19 de gener de 2016

Generacions Sàpiens. Capítol 7. L'exili





El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Barcelona, però a algunes àvies, com la Paquita, això li va permetre recuperar possessions que li havien requisat. Amb el país ocupat començava per a molts l’exili i les nostres àvies no en serien una excepció. La Mariona va haver d’embarcar-se primer rumb al Brasil i després a l’Argentina. La Josefina va veure’s obligada a creuar la frontera a peu enmig del fred i els atacs constants de l’aviació. Punt i final, la guerra ha acabat i Catalunya no en surt victoriosa. Què va fer perdre la guerra? Quin ambient s’hi respirava en el moment de l’exili? Què van emportar-se per a l’exili? Com havien de comportar-se davant les tropes franquistes? Entren els nacionals i marxen els republicans, comença l’exili. De les nostres àvies, dues hauran de passar 10 anys a l’estranger. La Mariona viu l’exili polític i cultural, la seva família està molt vinculada a la Generalitat, i a partir d’ara, la seva mare, la soprano Conxita Badia, haurà de buscar concerts per Europa. La Josefina i la seva mare fan el trajecte, a ple gener, de Figueres a França a peu. A peu, amb tren, amb camió o amb vaixell els exiliats fan servir el que poden per arribar a França, els més afortunats viatjaran a Amèrica, això sí, durant els 21 dies que durava el viatge.