El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 21 de gener de 2016

Kènia. Troben restes de la guerra més antiga de la humanitat, ara fa 10.000 anys

L'estudi posaria en qüestió algunes idees sobre el pacifisme de les societats prehistòriques
  
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/estudi-revela-que-hi-ha-hagut-guerres-des-de-fa-10-mil-anys/video/5578812/


Un grup d'investigadors ha trobat a Kènia restes humanes fruit d'una massacre prehistòrica, que posaria en qüestió algunes idees sobre el pacifisme d'aquella època. Es tracta de signes d'un camp de batalla que podria canviar la visió de l'evolució humana i podrien ampliar el relat de la guerra. I és que les restes localitzades poden documentar la guerra més antiga de la humanitat, que dataria de fa 10.000 anys.
En concret, un equip de diversos experts de la Universitat de Cambridge han portat a terme la investigació i han fet una reconstrucció minuciosa, gairebé policial. Prop d'un llac a l'oest de Kènia, l'any 2012 van trobar les restes fossilitzades d'un grup de 27 cadàvers sense enterrar, amb almenys vuit dones i sis nens. Dotze dels cadàvers estaven ben conservats, i deu amb senyals de mort violenta. A més a més, els cossos haurien estat lligats abans de morir, amb traumatismes, lesions de pedres i de fletxes, fetes amb materials d'una altra regió. Signes, tots ells, que han fet pensar els investigadors que es troben davant un atac extern, d'una comunitat possiblement rival.
Això suposaria un gir al que es creia fins ara, quan s'associava les guerres a les poblacions sedentàries. Així ho ha explicat Anne Muigai, professora de genètica i investigadora de la Universitat Jomo Kenyatta:
"Abans, aquest tipus de violència s'associava amb poblacions sedentàries, que s'havien establert en llocs concrets i que tenien els recursos necessaris per protegir-se o per lluitar i defensar-se."
Fa milers d'anys, els "Homo sapiens" vivien en societats nòmades, dedicades a la caça i la recol·lecció, i no posseïen ni terres ni béns. Alguns investigadors han idealitzat aquella època, com la dels bons salvatges, una societat igualitària, sense jerarquies ni violència. Però la descoberta ha fet trontollar aquests supòsits, com ha admès Muigai.
"Aquesta troballa és important perquè és la primera prova documentada que tenim de caçadors recol·lectors que lluiten violentament pels recursos, i aquest fet ha estat datat ara fa uns 10.000 anys."
Amb aquesta descoberta pot comportar un gir en la nostra visió de la història. Aquells "bons salvatges" podrien haver estat guerrers organitzats, temibles i violents. La guerra podria ser, no tan antiga com la humanitat, però gairebé.