El 21 de desembre va sortir el primer tren d'ample europeu del port de Barcelona, però encara calen moltes inversions perquè el Corredor Mediterrani sigui eficient. M. GARCÍA
El partit decisiu es juga a Brussel·les. L'associació Ferrmed, que agrupa més de 140 entitats, presentarà dimecres a les institucions comunitàries una proposta d'eix ferroviari entre el sud i nord d'Europa.
QUIM TORRENT
Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, parla amb la convicció dels que saben que tenen la raó. Si no fos així ja fa molt temps que hauria abandonat el projecte que des de fa sis anys porta entre mans: la creació d'un lobi per aconseguir que el Corredor Mediterrani sigui declarat prioritari per la Unió Europea. De bastons a les rodes en el camí n'hi ha hagut molts. I en queden uns quants encara per superar. Però tot apunta que, aquesta vegada sí, cap al maig les institucions europees declararan prioritari el corredor que relliga el litoral dels Països Catalans. Ahir, justament, Amorós va rebre en una reunió el suport explícit de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de Seat i del Col·legi d'Enginyers Industrials.
Feina de formigueta
Si finalment es compleixen les previsions, en bona part serà gràcies a la feina de formigueta que ha fet Ferrmed, l'associació que dirigeix Amorós i que agrupa 140 entitats d'una desena de països. Ferrmed promou la creació d'un gran eix ferroviari entre Algesires i el nord d'Europa. Un traçat que a Catalunya i la seva àrea d'influència vol dir el Corredor Mediterrani. Amb aquest objectiu, Amorós i el seu equip han organitzat dimecres un gran acte a Brussel·les que comptarà amb primeres espases de cadascuna de les entitats que hi donen suport, que van des d'empreses automobilístiques, com Volvo, Ford o Seat, a ports com els de Rotterdam, Marsella o Barcelona, passant per universitats o cambres de comerç.
"Aquesta vegada ens hem d'assegurar de no fallar. Hi ha alguns corredors que no entenc per què no es van incloure fa anys com a prioritaris", explica Amorós des del despatx que té a la Gran Via. El 2001, amb Loyola de Palacio com comissària de Transports, el PP va aconseguir que la UE declarés prioritària la travessia central dels Pirineus, enlloc del Corredor Mediterrani. Eren temps durs. Amorós recorda els seus primers viatges a València quan Ferrmed només era una idea: "Quan vaig anar a València per primer cop el 2004 em van dir que els de Madrid els deien que per treure les mercaderies havien de passar per Terol, Saragossa i Canfranc. Ha estat un treball de molta paciència i mà esquerra que ha donat els seus fruits. Els valencians faran un desplegament brutal a Brussel·les".
Com s'explica, doncs, aquest canvi del PP valencià? Per Amorós es tracta de pura supervivència. Algunes de les principals empreses del País València han amenaçat de marxar si no s'aposta rotundament pel Corredor Mediterrani. Gairebé la meitat de les exportacions de tot l'Estat -un sector clau per sortir de la crisi- es generen a Catalunya i al País Valencià. Exdirectiu de Nissan, Amorós té clara la importància dels costos logístics. "Un transport ineficient t'encareix el preu final del producte. El Corredor Mediterrani podria reduir entre un 30% i un 40% els costos de transport de les empreses que exporten a Europa", diu ell.
Madrid com a problema
L'economista Germà Bel no és l'únic que denúncia el radial, ineficient i basat amb criteris polítics model espanyol d'infraestructures. Amorós des de fa anys tampoc no es cansa de repetir que el govern espanyol "s'ha aprofitat durant anys dels fons europeus per invertir en les zones on no calia. I ara la crisi és molt més profunda perquè les zones que ens haurien pogut treure de la crisi abans s'han deixat de la mà de Déu. Aquesta és la realitat". L'espanyol és l'estat europeu que més ha gastat en construcció de ferrocarril, però en els últims quatre anys, la quota del trànsit de mercaderies ha baixat respecte al transport per carretera.
Per tot plegat, Amorós demana que sigui la Unió Europea o un organisme autònom qui governi la xarxa. "En tots els sentits. Fins i tot a l'hora de decidir les inversions. Si no, tornarem a la cosa de sempre: inversions al gust i criteri de cada estat membre", conclou.
El corredor mediterrani.
Clam a Brussel·les pel corredor mediterrani.
Les necessitats de catalans i valencians són les mateixes.
València vol fons per al TAV Tarragona-Castelló.
