Art(5) El Modernisme (1888-1909)

La Pedrera ( Casa Milà)

Amb el canvi de segle el Principat de Catalunya deixa enrere una llarga etapa de produccions artístiques menors i inicia el que serà un dels moments artístics i culturals més reconeguts a nivell mundial. Serà amb el Modernisme que l'art català tornarà a situar-se a primera línia d'avantguarda, bé per la qualitat mostrada, bé pel reconeixement obtingut. Conjuntament amb el Romànic i el Gòtic, el Modernisme és un dels grans moments de la història de l’art català. Aquesta eclosió, però, no serà pas casual, perquè succeeix en un context marcat per:
• La forta onada industrialitzadora, amb arrels al segle XVIII i que es manifesta de manera més efectiva a partir de la dècada dels anys trenta del segle XIX.
• L’aparició d'una nova burgesia (fruit d'aquesta transformació econòmica) que socialment ascendirà ràpidament i decidirà invertir en art.
El desvetllament de la Renaixença, procés de re-catalanització endegat per un conjunt d'intel·lectuals a partir de 1833, i que a finals del segle XIX impregnarà decididament al conjunt de la societat catalana. El Modernisme es caracteritza per prendre com a inspiració tant la Natura com la Història de Catalunya, tot intentant alhora de connectar amb els moviments artístics més del moment a Europa. Puix la importància de pintors com Ramon Casas i Santiago Rusiñol, a Catalunya el Modernisme tindrà majors fruits en l’arquitectura. Els tres arquitectes més importants deixaran obres cabdals a la capital de Catalunya: Antoni Gaudí (Palau Güell, Park Güell, Casa Milà, Casa Batlló i el temple encara en construcció de la Sagrada Família), Josep Puig i Cadafalch (Casa Amatller i Casa de les Punxes) i Lluís Domènech i Montaner (Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau). En llurs construccions hi conflueixen la innovació formal i la fascinació per les grans obres del Romànic i del Gòtic catalans.
Cal no oblidar la vitalitat de l’escultura i de les arts decoratives modernistes, que produeixen manifestacions importants. Josep Llimona és l’escultor modernista amb una obra més extensa i de qualitat (com El Desconsol, al Parc de la Ciutadella de Barcelona); mencionem també —d'entre molts d'altres possibles— Gaspar Homar (mobiliari de la Casa Lleó Morera, a Barcelona) i Josep Jujol (treball de ferro forjat de la Casa Milà, a Barcelona)