Joan Brossa: Eclipsi
La característica més genèrica de l’art del segle XX, per sobre de la definició concreta de cada estil o moviment singular, és la velocitat i l’acceleració amb què s’aniran imposant les diferents tendències.Catalunya no en serà aliena i seguirà els canvis artístics que es donen a Europa.
El segle XX s’inicia amb la fase final del Modernisme i l'aparició del Noucentisme, corrent estètic que sota la direcció d’Eugeni d’Ors pren com a referent el retorn als models neoclàssics. En aquest context és on s’han d'entendre les escultures de Josep Clarà.
A partir dels anys trenta van irrompen amb força les primeres avantguardes que, en la pintura consolidaran el definitiu abandonament de la imitació de la realitat. Nous llenguatges, nous autors i noves visions de la realitat arriben a Europa i a Catalunya, de manera que fins al final d'aquesta dècada, moltes galeries d’art catalanes (centrades a Barcelona) exposaran obres d’artistes europeus, fet que condiciona l’evolució dels catalans. En destaquen els escultors Pau Gargallo i Juli González; ara bé, indubtablement el protagonisme se l’emporten tres grans genis pictòrics, cadascun dels quals ens ha llegat un museu: Pablo Ruiz Picasso i Joan Miró (a Barcelona) i Salvador Dalí (a Figueres).
En l’àmbit arquitectònic és cabdal la creació del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) que va escriure un capítol breu però molt dens i intens en la història de l’arquitectura catalana i europea, atès que postulava la reivindicació d’una modernitat arquitectònica que no anava separada de la seva utilitat popular.
Tota aquesta vitalitat però quedarà tallada brutalment per la Guerra espanyola (1936-1939), de tal manera que haurem d’esperar ben fins a la dècada dels anys cinquanta per tornar a trobar moviments artístics renovadors. El Grup Dau al Set, format al 1948 per (entre d’altres) Joan Brossa, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Ponç, té com a voluntat acabar amb la mediocritat de l’art institucional del règim franquista. Antoni Tàpies, reconegut internacionalment, acabarà evolucionant vers l’informalisme, tot connectant la pintura catalana amb els corrents més innovadors a nivell mundial.
El precedent de Dau al Set és fonamental perquè amb aquest grup l'art català torna a prendre gran embranzida vers la reflexió i l'experimentació artístiques, aspectes presents en el panorama artístic i cultural català fins a l'actualitat, en l'inici del segle XXI.
En aquest bloc trobareu una entrada dedicada exclusivament a Joan Brossa:
Abloccedari en homenatge a Joan Brossa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada