La Generalitat(1931-1939) i La Guerra(1936-1939).Macià i Companys.(1)

Amb la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Mancomunitat serà abolida. A Espanya hi ha una fase d'exaltació de l'espanyolisme fora de tota mesura, que comporta la repressió política i cultural contra qualsevulla manifestació de catalanitat. Serà d'aquesta manera com, a la clandestinitat,es començarà vertebrar una oposició catalanista d'esquerres la qual, després de la dimissió del dictador i de la unió de diverses forces polítiques donarà lloc a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que serà la primera força política del Principat de Catalunya dels anys trenta.

Els fets de Prats de Motlló .Judici a Paris de Francesc Macià

Catalunya contemporània.Mancomunitat de Catalunya(1914-1925).Enric Prat de la Riba(3)

Amb el nou segle apareixerà la primera força catalanista amb veritable ressó electoral: la Lliga Regionalista, fundada el 1901 i presidida per Enric Prat de la Riba. D'orientació conservadora, la Lliga Regionalista tindrà un clar objectiu polític: l'establiment de la Mancomunitat, això és, la coordinació de les quatre diputacions provincials del Principat de Catalunya per tal de vertebrar administrativament el país de forma més eficient.La personalitat política de Prat de la Riba,escollit president de la Mancomunitat catalana el 1914, associà l'enfortiment institucional de Catalunya amb la seva modernització econòmica i administrativa.
Malgrat que la Mancomunitat no era una veritable plataforma de poder autònom (fou només una descentralització administrativa), la seva instauració significà la realització de totes aquelles mancances de la modernització de l' Estat Espanyol no volgué acomplir: 1) Construcció i manteniment de camins i carreteres,2) Hospitalització de persones dements sense recursos econòmics,3)Creació de la Xarxa de Biblioteques Populars,4) Foment i defensa del català, amb la voluntat de crear unes normes ortogràfiques ,5) Creació d'escoles professionals,6) Renovació pedagògica de l'ensenyament (Montessori),7) Foment de les noves ciències i tècniques (Psicologia) Els avenços de la Mancomunitat eren la base de l' èxit continuat en les diferents convocatòries electorals, i també afavoriren l' aparició d'altres formacions catalanistes de diverses tendències polítiques.


HISTÒRIA DE L' ESCOLA DEL TREBALL

Catalunya contemporània.La Renaixença i el catalanisme polític.(2)

Aquesta modernització econòmica, però, anirà acompanyada d'una castellanització de les elits culturals i polítiques. Tanmateix,sorgeix un grup d'intel·lectuals que fomenten l'ús del català, encapçalant un moviment cultural anomenat la Renaixença, el qual incidirà en tots els àmbits socials de la vida catalana. Paral.lelament, a les primeries del segle XIX es pot datar el naixement de l' Estat Espanyol com a expressió moderna de l' organització política de la Corona de Castella, amb la promulgació de la primera constitució de la monarquia borbònica i la divisió del nou esta en "provincies" i "regions" ( Constitució de Cadis , 1812)

És en aquest context polític, caracteritzat per les mancances democràtiques de la monarquia espanyola, que s' anirà covant al Principat de Catalunya un discurs ideològic que defensava la necessitat de trobar una solució política per al territori català.Aquest pensament polític rebrà el nom de Catalanisme polític i sortirà a la llum pública a partir de la segona meitat del segle XIX, amb la formació d'entitats, associacions i partits que defensaren un poder autònom per al Principat de Catalunya; aquesta ideologia encara és la predominant avui en la majoria de formacions polítiques catalanes.

LA CATALUNYA DE LA RENAIXENÇA

LA RENAIXENÇA

Catalunya contemporània. La recuperació econòmica del XVIII i la industrialització del XIX (1)

Tot i la derrota política ,
a partir del segle XVIII
hi haurà una embranzida
econòmica que afectarà
al comerç, a l'agricultura
i a les manufactures.
Durant el segle XIX
aquest procés creixerà
de manera progressiva
experimentant-se
dues fortes onades
industrialitzadores. És
per aquesta raó que
d'ençà el segle XIX
el Principat de Catalunya
es diferencia, des del punt
de vista productiu i
econòmic, respecte de
la resta de la península.

"Conèixer Catalunya"

Aquí farem un llistat de l' entrades d' aquest bloc que fan referència al curs "Conèixer Catalunya":


GEOGRAFIA FÍSICA,POLÍTICA I HUMANA

Geografia física de Catalunya(1) Relleu
Geografia física de Catalunya (2) Pàgines web
Geografia de Catalunya (3) Xarxa Hidrografica
Geografia física de Catalunya.(4) Xarxes hidrogràfiques.
Geografia física de Catalunya. (5) Xarxes hidrogràfiques . Pàgines web
Geografia física de Catalunya. Vegetació (6)
Geografia física de Catalunya.(7) Fauna
Geografia política (1)
Geografia política (2)
Geografia humana

ELS FONAMENTS DE CATALUNYA

Els fonaments de Catalunya. Els Ibers(1)
Els fonaments de Catalunya.Els Ibers.Poblats Ibèrics.(2)
Els fonaments de Catalunya. Els Ibers (3)
Els fonaments de Catalunya.Els romans(4)
Els fonaments de Catalunya. Les ciutats romanes i les calçades romanes (5)
Els fonaments de Catalunya.Els visigots(476-717)(6)
Els fonaments de Catalunya. Els musulmans(717-1149)(7)

CATALUNYA MEDIEVAL

La formació de Catalunya.Naixement i independència dels Comtats Catalans (758-988)
Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.L'expansió territorial i la confederació catalano-aragonesa .Els Almogàvers (1)
Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.La crisi de la fi de l' Edat Mitjana.La Dansa de la mort a Verges (2)


CATALUNYA A L'ÈPOCA MODERNA

Catalunya i la monarquia hispànica(1)
Catalunya i la monarquia hispànica(2).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659) Romanç dels Segadors. Cantat per Rafael Subirachs
Catalunya i la monarquia hispànica(3).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659) Himne Nacional de Catalunya
Catalunya i la monarquia hispànica(4).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)
Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)


CATALUNYA A L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

Catalunya contemporània. La recuperació econòmica del XVIII i la industrialització del XIX(1)
Catalunya contemporània.La Renaixença i el catalanisme polític.(2)
Catalunya contemporània.Mancomunitat de Catalunya(1914-1925).Enric Prat de la Riba(3)
La Generalitat(1931-1939) i La Guerra(1936-1939).Macià i Companys.(1)
La Generalitat (1931-1939) i la Guerra(1936-139).Macià i Companys(2)
La Generalitat(1931-1939) i la Guerra (1936-1939) Macià i Companys.Proclamació de la República Catalana.14 d'abril del 1931(3)
La Generalitat(1931-1939) i la Guerra(1936-1939).Macià i Companys(4)
La Generalitat(1931-1939) i la Guerra(1936-1939).Macià i Companys(5)
Lluís Companys
Dictadura franquista(1939-1975)
Transició i Monarquia. Restabliment de la Generalitat (1977)

ECONOMIA

Economia (1) La tradició comercial catalana.La Revolució Industrial i la burgesia
Economia (2) Carecterístiques actuals
Economia (3) Estructura actual
Economia (4) Indústria cultural
Indústria cultural(5) Mitjans de comunicació.

SOCIETAT

Societat (1) Demografia
Societat (2) Demografia Taula 1
Societa (3) Demografia Taula 2
Societat (4) Demografia


INSTITUCIONS

Institucions (1) Evolució de les institucions catala
Institucions.(2) Organització política del Regne d'Espanya
Organització política del Regne d'Espanya(3) L'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Institucions (4) Generalitat de Catalunya
Institucions (5)Organització Territorial


LLENGUA I LITERATURES CATALANES

Llengua i literatura catalanes (1) El domini lingüístic
Llengua i literatures catalanes (2) Història de la Llengua
Llengua i literatures catalanes (3) Situació jurídica del català
Llengua i literatura catalanes (4) L' Us del català al Principat de Catalunya.


ART

Art (1) Abans del romànic

Art(2) El Romànic (segles XI al XIII)
Art(3) El gòtic (segles XIII al XV)
Art(4) L' art català entre els segles XVI i XIX
Art(5) El Modernisme (1888-1909)
Art(6) L' art català del segle XX


CULTURA POPULAR TRADICIONAL

Cultura popular tradicional(1) Manifestacions singulars del folklore català
Cultura popular tradicional(2) Calendari bàsic de Festes i tradicions
Cultura popular tradicional (3) Gastronomia

Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)

Arxiduc Carles

Felip V al Museu de l'Almodí de Xàtiva

Amb la mort sense fills de Carles II s' origina una conflicte dinàstica per la corona castellana. Dels dos candidats, Felip d'Anjou ( amb el suport francès) i l'arxiduc Carles d'Àustria ( amb suport anglès,austríac, holandès i portuguès) , el primer,de tarannà centralista i autoritari com tots els Borbons, serà proclamat successor al tro Felip V de Castella)
A resultes d' aquest nomenament, la majoria de catalans es distancien de la monarquia borbònica i s'aixequen en armes"per defensar les catalanes llibertats, proclamant rei de la Corona catalano-aragonesa a l' arxiduc Carles, així s' inicià la Guerra de Successió (1702-1714) L'exèrcit català participà amb les forces de l' Arxiduc Carles en la Conquesta de Madrid , i la marina catalana (junt amb l' holandesa i l' anglesa) en la conquesta de Gibraltar (1704) . La Guerra de Successió finalitzarà amb la victòria dels exèrcits- castellà i francès , desprès de la derrota d' Almansa (1705, que obrí la porta al rei Borbó les portes de València) i la caiguda del Principat de Catalunya amb l'ocupació de Barcelona (1714) , la capital catalana , que resistí més d'un any de setge de les tropes invasores. La posterior i ferotge repressió, l' exili forçat de milers de catalans, l' anul.lació de totes les institucions de la Confederació catalana i la imposició del Decret de Nova planta (1716) ,han condicionat fins avui el dia a dia i l'esdevenidor del conjunt de la societat catalana durant tres segles.
Barcelona va caure l'Onze de Setembre de 1714 ; per això l' Onze de Setembre ha esdevingut la Diada nacional de Catalunya. L' Onze de Setembre de cada any es commemora la defensa per part dels catalans de les institucions i les lleis pròpies i, alhora , s' expressa la voluntat de recuperar-les.

Al Tall a Almansa

Al Tall: "El cant dels Maulets"



Al Tall : CANT DELS MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull,
polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs.
Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets,
aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un saxó,
els peixos en l'aigua i els amos al clot,
i si no l´empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l´oratge es gira en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran.
Passeu-me la bota i seguiu tocant