El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dilluns, 12 de gener del 2009

Catalunya contemporània. La recuperació econòmica del XVIII i la industrialització del XIX (1)



























Tot i la derrota política ,
a partir del segle XVIII
hi haurà una embranzida
econòmica que afectarà
al comerç, a l'agricultura
i a les manufactures.
Durant el segle XIX
aquest procés creixerà
de manera progressiva
experimentant-se
dues fortes onades
industrialitzadores. És
per aquesta raó que
d'ençà el segle XIX
el Principat de Catalunya
es diferencia, des del punt
de vista productiu i
econòmic, respecte de
la resta de la península.

diumenge, 11 de gener del 2009

"Conèixer Catalunya"

Aquí farem un llistat de l' entrades d' aquest bloc que fan referència al curs "Conèixer Catalunya":


GEOGRAFIA FÍSICA,POLÍTICA I HUMANA

Geografia física de Catalunya(1) Relleu
Geografia física de Catalunya (2) Pàgines web
Geografia de Catalunya (3) Xarxa Hidrografica
Geografia física de Catalunya.(4) Xarxes hidrogràfiques.
Geografia física de Catalunya. (5) Xarxes hidrogràfiques . Pàgines web
Geografia física de Catalunya. Vegetació (6)
Geografia física de Catalunya.(7) Fauna
Geografia política (1)
Geografia política (2)
Geografia humana

ELS FONAMENTS DE CATALUNYA

Els fonaments de Catalunya. Els Ibers(1)
Els fonaments de Catalunya.Els Ibers.Poblats Ibèrics.(2)
Els fonaments de Catalunya. Els Ibers (3)
Els fonaments de Catalunya.Els romans(4)
Els fonaments de Catalunya. Les ciutats romanes i les calçades romanes (5)
Els fonaments de Catalunya.Els visigots(476-717)(6)
Els fonaments de Catalunya. Els musulmans(717-1149)(7)

CATALUNYA MEDIEVAL

La formació de Catalunya.Naixement i independència dels Comtats Catalans (758-988)
Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.L'expansió territorial i la confederació catalano-aragonesa .Els Almogàvers (1)
Catalunya i la Corona catalano-aragonesa.La crisi de la fi de l' Edat Mitjana.La Dansa de la mort a Verges (2)


CATALUNYA A L'ÈPOCA MODERNA

Catalunya i la monarquia hispànica(1)
Catalunya i la monarquia hispànica(2).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659) Romanç dels Segadors. Cantat per Rafael Subirachs
Catalunya i la monarquia hispànica(3).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659) Himne Nacional de Catalunya
Catalunya i la monarquia hispànica(4).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)
Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)


CATALUNYA A L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA


Catalunya contemporània. La recuperació econòmica del XVIII i la industrialització del XIX(1)
Catalunya contemporània.La Renaixença i el catalanisme polític.(2)
Catalunya contemporània.Mancomunitat de Catalunya(1914-1925).Enric Prat de la Riba(3)
La Generalitat(1931-1939) i La Guerra(1936-1939).Macià i Companys.(1)
La Generalitat (1931-1939) i la Guerra(1936-139).Macià i Companys(2)
La Generalitat(1931-1939) i la Guerra (1936-1939) Macià i Companys.Proclamació de la República Catalana.14 d'abril del 1931(3)
La Generalitat(1931-1939) i la Guerra(1936-1939).Macià i Companys(4)
La Generalitat(1931-1939) i la Guerra(1936-1939).Macià i Companys(5)
Lluís Companys
Dictadura franquista(1939-1975)
Transició i Monarquia. Restabliment de la Generalitat (1977)

ECONOMIA

Economia (1) La tradició comercial catalana.La Revolució Industrial i la burgesia
Economia (2) Carecterístiques actuals
Economia (3) Estructura actual
Economia (4) Indústria cultural
Indústria cultural(5) Mitjans de comunicació.

SOCIETAT

Societat (1) Demografia
Societat (2) Demografia Taula 1
Societa (3) Demografia Taula 2
Societat (4) Demografia


INSTITUCIONS

Institucions (1) Evolució de les institucions catala
Institucions.(2) Organització política del Regne d'Espanya
Organització política del Regne d'Espanya(3) L'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Institucions (4) Generalitat de Catalunya
Institucions (5)Organització Territorial


LLENGUA I LITERATURES CATALANES

Llengua i literatura catalanes (1) El domini lingüístic
Llengua i literatures catalanes (2) Història de la Llengua
Llengua i literatures catalanes (3) Situació jurídica del català
Llengua i literatura catalanes (4) L' Us del català al Principat de Catalunya.


ART

Art (1) Abans del romànic
Art(2) El Romànic (segles XI al XIII)
Art(3) El gòtic (segles XIII al XV)
Art(4) L' art català entre els segles XVI i XIX
Art(5) El Modernisme (1888-1909)
Art(6) L' art català del segle XX


CULTURA POPULAR TRADICIONAL

Cultura popular tradicional(1) Manifestacions singulars del folklore català
Cultura popular tradicional(2) Calendari bàsic de Festes i tradicions
Cultura popular tradicional (3) Gastronomia






dissabte, 10 de gener del 2009

Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)



















Arxiduc Carles









Felip V al Museu de l'Almodí de Xàtiva








Amb la mort sense fills de Carles II s' origina una conflicte dinàstica per la corona castellana. Dels dos candidats, Felip d'Anjou ( amb el suport francès) i l'arxiduc Carles d'Àustria ( amb suport anglès,austríac, holandès i portuguès) , el primer,de tarannà centralista i autoritari com tots els Borbons, serà proclamat successor al tro Felip V de Castella)
A resultes d' aquest nomenament, la majoria de catalans es distancien de la monarquia borbònica i s'aixequen en armes"per defensar les catalanes llibertats, proclamant rei de la Corona catalano-aragonesa a l' arxiduc Carles, així s' inicià la Guerra de Successió (1702-1714) L'exèrcit català participà amb les forces de l' Arxiduc Carles en la Conquesta de Madrid , i la marina catalana (junt amb l' holandesa i l' anglesa) en la conquesta de Gibraltar (1704) . La Guerra de Successió finalitzarà amb la victòria dels exèrcits- castellà i francès , desprès de la derrota d' Almansa (1705, que obrí la porta al rei Borbó les portes de València) i la caiguda del Principat de Catalunya amb l'ocupació de Barcelona (1714) , la capital catalana , que resistí més d'un any de setge de les tropes invasores. La posterior i ferotge repressió, l' exili forçat de milers de catalans, l' anul.lació de totes les institucions de la Confederació catalana i la imposició del Decret de Nova planta (1716) ,han condicionat fins avui el dia a dia i l'esdevenidor del conjunt de la societat catalana durant tres segles.
Barcelona va caure l'Onze de Setembre de 1714 ; per això l' Onze de Setembre ha esdevingut la Diada nacional de Catalunya. L' Onze de Setembre de cada any es commemora la defensa per part dels catalans de les institucions i les lleis pròpies i, alhora , s' expressa la voluntat de recuperar-les.

Al Tall a Almansa







Al Tall: "El cant dels Maulets"



Al Tall : CANT DELS MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull,
polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs.
Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets,
aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un saxó,
els peixos en l'aigua i els amos al clot,
i si no l´empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l´oratge es gira en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran.
Passeu-me la bota i seguiu tocant


dimarts, 30 de desembre del 2008

Abloccedari en homenatge a Joan Brossa

L'Abloccedari Brossa és una iniciativa sorgida d'un grup de blocaires que volen ara, deu anys després de la mort del poeta fer-li un petit homenatge.La idea és publicar tots simultàniament el 30 de desembre( dia de l'efemèride) un apunt als nostres blocs sobre Brossa, cadascú segons el tarannà del seu bloc.
Aquest bloc té com a temes principals la Geografia i la Història de Catalunya i especialment els aspectes didàctics i divulgatius d'aquestes disciplines.Però en aquest bloc també té cabuda els Voluntaris per la Llengua i les seves activitats al conjunt de Catalunya i especialment a Roses i a la resta de l' Alt Empordà. Evidentment l' homenatge a Brossa : poeta ,dramaturg, dissenyador gràfic ,conreador de les arts escèniques, de la màgia i admirador de la persona de Fregoli ; i del món del cinema forma part de la nostra Història més avantguardista,trencadora i moderna.
La poesia Tots els rics que reprodueixo a continuació retrata l' actitud majoritària de la burgesia catalana de la postguerra, amb honroses excepcions: Josep Espar i Ticó , Ermengol Pessola ,Lluís Carulla ...


Tots els rics

Tots els rics, tots els benestants,
que han vist encendre's els ulls del poble
s'han adherit a la ganga impura
del règim que ha atacat Catalunya,
però l'ha deixada mercadejar a l' engròs.


No han emigrat les posicions:
han ofert els balcons i les finestres de llurs cases,
han consolidat la col.laboració
amb els destructors de Catalunya
- aquest règim de la xiulada universal.


Tals espadats fan feresa!
Han tallat pins seculars per a millor gaudir del preu.
Informes multituds aixequen les muralles .
¿Com podran tots els rics i benestants
celebrar com a festa la derrota castellana?

Joan Brossa .A partir del silenci.Antologia Polimòrfica.Edició
a cura de Glòria Bordons.
Galàxia Gutenberg/ Cercle de Lectors
pàgina 266


La poesia de Joan Brossa sorgeix d' una catalanitat desacomplexada. Joan Brossa fou simpatitzant o militant - no ho ser amb certesa - del PSUC.Segons Pepe Ribas en el seu llibre "Los 70 a destajo" el tarannà de Joan Brossa era alternatiu , poc ortodox i de difícil classificació ideològica.Pepe Ribas en l' obra abans esmentada no entén que el dogmatisme i fins i tot estalinisme del PSUC acceptés de bon grat una persona tant singular com Joan Brossa.


Països Catalans

Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l' aiguat vindrà el vermell;
aquí ,que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d' un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!


Joan Brossa. A partir del silenci.Antologia Polimòrfica.Edició a cura de
Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors
pàgina 62

Els entra- i surts de Brossa

Noms propis :Joan Brossa

Joan Brossa o la revolta poètica

Joc de mans












La Fundació Joan Brossa té com a principal tasca la divulgació de l' obra d'aquest artista.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Catalunya i la monarquia hispànica(4).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)

Durant el regnat
de Felip IV de
Castella s' arribarà a
un enfrontament bèl.lic
entre la Generalitat
de Catalunya i la
monarquia castellana.
Aquest conflicte pren
el nom de Guerra dels
Segadors(1640-1652).
El context internacional
vindrà marcat per la
Guerra dels Trenta Anys
(1618-1648)
, amb
l' enfrontament entre
França i Castella.
La monarquia
castellana volia
trepitjar el Drets i
les Constitucions de
Catalunya
, tot intentant
d'obligar a les Corts
Catalanes
(Parlament)
d'acceptar el mante-
niment obligatori
d'un exèrcit permanent.
La negativa reiterada,
d'acord amb la llei,
per part de les Corts
Catalanes deixarà la
porta oberta a la
tensió que acabarà
esclatant amb les
revoltes pageses
del mes de juny
de 1640.El 16 de
gener de 1641 el
president de la
Generalitat, Pau
Claris
, proclama la
Primera República
Catalana
i, el dia 26
del mateix mes,
derrotà als exèrcits
castellans a la Batalla
de Montjuïch.

El resultat serà la
secessió de Catalunya
respecte els dominis
de la monarquia
castellana.El desenllaç
final de la guerra durà
a un armistici entre
les parts en conflicte
que posteriorment,
acabarà amb el
Tractat del Pirineu
(1659), pel qual
els comtats catalans
del Nord, és a dir,
el Rosselló,el Capcir,
el Vallespir ,el Conflent i
la Cerdanya septentrional
són cedits pels castellans
a la sobirania francesa.
És d' aquest conflicte d'on
sorgirà la cançó popular
Els Segadors, que és
l'himne oficial del
Principat de Catalunya i
que , en la seva antiga
lletra original, narrava
els esdeveniments del
conflicte,sobretot
l' aixecament contra
les autoritats castellanes
d' un conjunt de segadors
reunits a Barcelona per
a ser contractats, i de
la població en general
farta d' haver de
carregar amb els
allotjaments i abusos
dels terços de l' exèrcit
reial que s' estava
permanent a Catalunya.





Catalunya i la monarquia hispànica(3).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)

Himne Nacional de Catalunya

Catalunya i la monarquia hispànica(2).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659)

Romanç dels Segadors. Cantat per Rafael Subirachs