Bloc dedicat al coneixement, divulgació i didàctica de la Història i la Geografia de Catalunya i dels països de parla catalana.I també els Voluntaris per la Llengua i parelles lingüístiques,especialment a la comarca de l'Alt Empordà.
Tot i la derrota política , a partir del segle XVIII hi haurà una embranzida econòmica que afectarà alcomerç, a l'agricultura i a les manufactures. Durant el segleXIX aquest procés creixerà de manera progressiva experimentant-se dues fortes onades industrialitzadores. És per aquesta raó que d'ençà el segle XIX el Principat de Catalunya es diferencia, des del punt de vista productiu i econòmic, respecte de la resta de la península.
Amb la mort sense fills deCarles IIs' origina una conflicte dinàstica per la corona castellana. Dels dos candidats,Felip d'Anjou ( amb el suport francès) i l'arxiduc Carles d'Àustria( amb suport anglès,austríac, holandès i portuguès) , el primer,de tarannà centralista i autoritari com tots elsBorbons, serà proclamat successor al tro Felip V de Castella) A resultes d' aquest nomenament, la majoria de catalans es distancien de lamonarquia borbònica i s'aixequen en armes"per defensar les catalanes llibertats, proclamant rei de la Corona catalano-aragonesa a l' arxiduc Carles, així s' inicià la Guerra de Successió (1702-1714)L'exèrcit català participà amb les forces de l' Arxiduc Carles en la Conquesta de Madrid , i la marina catalana (junt amb l' holandesa i l' anglesa) en la conquesta de Gibraltar (1704) . La Guerra de Successió finalitzarà amb la victòria dels exèrcits- castellà i francès , desprès de la derrota d' Almansa (1705, que obrí la porta al rei Borbó les portes de València) i la caiguda del Principat de Catalunya amb l'ocupació de Barcelona (1714) , la capital catalana , que resistí més d'un any de setge de les tropes invasores. La posterior i ferotge repressió, l' exili forçat de milers de catalans, l' anul.lació de totes les institucions de la Confederació catalana i la imposició del Decret de Nova planta (1716),han condicionat fins avui el dia a dia i l'esdevenidor del conjunt de la societat catalana durant tres segles. Barcelona va caure l'Onze de Setembre de 1714; per això l' Onze de Setembre ha esdevingut la Diada nacional de Catalunya. L' Onze de Setembre de cada any es commemora la defensa per part dels catalans de les institucions i les lleis pròpies i, alhora , s' expressa la voluntat de recuperar-les.
Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull, polimenteu fustes i emblanquineu murs perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs. Enrameu de murta places i carrers, abastiu de piules xavals i xiquets, aclariu la gola amb vi i moscatell, que no hi ha qui pare el pas dels maulets. Vine Pilareta que et pegue un saxó, els peixos en l'aigua i els amos al clot, i si no l´empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó. Si l´oratge es gira en mal dels maulets vindran altres dies que bufe bon vent. Quan més curt ens lliguen més perill tindran. Passeu-me la bota i seguiu tocant
L'Abloccedari Brossa és una iniciativa sorgida d'un grup de blocaires que volen ara, deu anys després de la mort del poeta fer-li un petit homenatge.La idea és publicar tots simultàniament el 30 de desembre( dia de l'efemèride) un apunt als nostres blocs sobre Brossa, cadascú segons el tarannà del seu bloc.
Aquest bloc té com a temes principals la Geografia i la Història de Catalunya i especialment els aspectes didàctics i divulgatius d'aquestes disciplines.Però en aquest bloc també té cabuda elsVoluntaris per la Llengua i les seves activitats al conjunt de Catalunya i especialment a Roses i a la resta de l' Alt Empordà. Evidentment l' homenatge a Brossa : poeta ,dramaturg, dissenyador gràfic ,conreador de les arts escèniques, de la màgia i admirador de la persona de Fregoli ; i del món del cinema forma part de la nostra Història més avantguardista,trencadora i moderna. La poesia Tots els rics que reprodueixo a continuació retrata l' actitud majoritària de la burgesia catalana de la postguerra, amb honroses excepcions:Josep Espar i Ticó , Ermengol Pessola ,Lluís Carulla ...
Tots els rics
Tots els rics, tots els benestants,
que han vist encendre's els ulls del poble s'han adherit a la ganga impura del règim que ha atacat Catalunya, però l'ha deixada mercadejar a l' engròs.
No han emigrat les posicions: han ofert els balcons i les finestres de llurs cases, han consolidat la col.laboració amb els destructors de Catalunya - aquest règim de la xiulada universal.
Tals espadats fan feresa! Han tallat pins seculars per a millor gaudir del preu. Informes multituds aixequen les muralles . ¿Com podran tots els rics i benestants celebrar com a festa la derrota castellana?
Joan Brossa .A partir del silenci.Antologia Polimòrfica.Edició a cura de Glòria Bordons. Galàxia Gutenberg/ Cercle de Lectors pàgina 266
La poesia de Joan Brossa sorgeix d' una catalanitat desacomplexada. Joan Brossa fou simpatitzant o militant - no ho ser amb certesa - del PSUC.Segons Pepe Ribas en el seu llibre "Los 70 a destajo" el tarannà de Joan Brossa era alternatiu , poc ortodox i de difícil classificació ideològica.Pepe Ribas en l' obra abans esmentada no entén que el dogmatisme i fins i tot estalinisme del PSUC acceptés de bon grat una persona tant singular com Joan Brossa.
Països Catalans
Un camp de blat ens il·lumina el groc i darrera l' aiguat vindrà el vermell; aquí ,que no ens plau fer del negre groc, a poc a poc el fruit tira a vermell.
La llibertat sovint amaga el groc i quatre mots encenen el vermell; d' un arc emana el dia i sobre groc arrela el vespre el seu molí vermell.
I passen sol i lluna a la bandera i cada planta té un estel vermell, que de tots els colors és el vermell
el que damunt el groc de la bandera vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell! La meva terra du un barret vermell!
Joan Brossa. A partir del silenci.Antologia Polimòrfica.Edició a cura de Glòria Bordons Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors pàgina 62
Durant el regnat de Felip IV de Castella s' arribarà a un enfrontament bèl.lic entre la Generalitat de Catalunya i la monarquia castellana. Aquest conflicte pren el nom de Guerra dels Segadors(1640-1652). El context internacional vindrà marcat per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), amb l' enfrontament entre França i Castella. La monarquia castellana volia trepitjar el Drets i les Constitucions de Catalunya, tot intentant d'obligar a les Corts Catalanes(Parlament) d'acceptar el mante- niment obligatori d'un exèrcit permanent. La negativa reiterada, d'acord amb la llei, per part de les Corts Catalanes deixarà la porta oberta a la tensió que acabarà esclatant amb les revoltes pageses del mes de juny de 1640.El 16 de gener de 1641 el president de la Generalitat,Pau Claris, proclama la Primera República Catalana i, el dia 26 del mateix mes, derrotà als exèrcits castellans a la Batalla de Montjuïch. El resultat serà la secessió de Catalunya respecte els dominis de la monarquia castellana.El desenllaç final de la guerra durà a un armistici entre les parts en conflicte que posteriorment, acabarà amb el Tractat del Pirineu (1659), pel qual els comtats catalans del Nord, és a dir, elRosselló,elCapcir, el Vallespir ,el Conflent i la Cerdanya septentrional són cedits pels castellans a la sobirania francesa. És d' aquest conflicte d'on sorgirà la cançó popular Els Segadors, que és l'himne oficial del Principat de Catalunya i que , en la seva antiga lletra original, narrava els esdeveniments del conflicte,sobretot l' aixecament contra les autoritats castellanes d' un conjunt de segadors reunits a Barcelona per a ser contractats, i de la població en general farta d' haver de carregar amb els allotjaments i abusos dels terços de l' exèrcit reial que s' estava permanent a Catalunya.